La roda
¿És Pau Gasol menys patriota?
L'estiu del patriotisme exacerbat, de les mosques taurines i insidioses i les cues de vaca escampant excrements com un molinet, de l'Estatut tolit, de les samarretes vermelles com estendards al vent, de les banderesrojigualdasamb aquell formós toro (¡pobre!) que va dissenyar el comunistaManuel Prietoper a Osborne, del conyac i els pectorals estellats amb un Crist d'or, dels programes de tele que recorren les platges de la truita enrajolada, del tanga per a natges excessives, dels rapats patibularis i els tatuatges barroers, fets amb puntes de compàs.
Aquella Espanya moderna, rupturista, enèrgica i creativa dels anys 80 va morir i sobre el ferment d'Aznarva créixer aquest vell-nou nacionalisme vociferant i prepotent. Un ambient espès, cendrós, irrespirable. Un aire moscovita. Un aire monclovita.
La selecció catalana –¿com se'n pot dir del grup format pels set blaugranes?– juga a Mèxic posant en perill els turmells i la pretemporada i encara haurien de xutar agraïts per representar la glòria espanyola. Si algun d'ells,PuyoloXavi, s'hagués negat a fer el viatge, tan inútil i exposat, hauria estat afusellat de matinada davant un mur del Bernabéu entre les soflames dels columnistes que han convertit la lectura dels diaris en una tasca per a estómacs blindats amb Omeprazol.
A diferència dels altres esportistes d'elit,Pau Gasolha decidit que no li convé anar als mundials de bàsquet i aquests mateixos talladors de caps l'omplen de lloances, i asseguren que comprenen les seves raons. Potser perquè Los Angeles Lakers, des d'aquesta beneiteria local, encara conserva el glamur de llunyania i llegenda, i el Barça és un club captiu, al qual sotmetre i acoquinar. Entenen el dòlar i ignoren el dolor culer.
Si els blaugranes juguen malament aquesta nit a l'estadi Azteca perquè les seves condicions físiques són deficients, si el Barça perd la Supercopa perquè té els seus superhomes enterbolits, la trituradora començarà a treballar buscant el desgast i la papilla.
Ser català és difícil, però ser espanyol esgota per la bel·ligerància, cridòria i intensitat.
