L'illa i el diccionari

ALa mà del tenyidor,W. H. Auden confessava que, si fos el cas que anés a parar a una illa deserta, s'hi enduria un diccionari. No pas cap altre llibre, sinó un diccionari, perquè amaga múltiples possibilitats i perquè és una deu que no s'esgota mai. El poeta anglès, d'altra banda, era «l'únic home que tenia dret a fer servir el diccionari com si fos un seient». Ho explicaJoseph Brosdky, que diu que, en un sopar a casa seva,Stephen Spenderva col·locar dos volums de l'Oxford English Dictionarysota el cul d'Auden, com si fossin coixins, perquè es veu que la cadira era massa baixa. És a dir, poca broma amb els diccionaris. Són un reflex de l'època i dels homes que els van escriure, de les disputes filològiques i de la manera diferent de veure el món. Una barreja de sensibilitats i de prejudicis. Una lluita entre qui defensa l'idioma com si fos un castell inexpugnable i qui creu que el món sencer, amb les seves contínues vacil·lacions, s'ha de poder incorporar amb celeritat al corpus de la llengua. El diccionari, per definició, sempre anirà endarrerit en relació amb la parla. Sempre hi haurà maneres diferents i noves d'anomenar les vivències, els objectes, les relaciones humanes, les pors, les cobdícies i els plaers. I els poetes, que s'asseuen sobre el diccionari per enlairar-se, també el deixen de banda, quan convé, per enlairar la llengua, per travessar les fronteres i deixar-la uns metres més enllà d'on l'havien trobat.

Llegir un diccionari o saber la història de les accepcions pot ser un exercici divertit i, en tot cas, sempre, alliçonador. Per exemple, a la primera versió delDiccionari General de la Llengua Catalana que Pompeu Fabra va publicar el 1932, el verbfollarés definit com «prémer, aixafar, trepitjant». Encara ara, als exemples que dóna elDiccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi pot llegir: «Avui farem la verema i demà follarem», que és la frase ambivalent que va escriure Fabra. Amb el pas del temps, però, les autoritats van reconèixer que el verb en qüestió significa així mateix «fer l'acte sexual amb algú», amb la qual cosa l'exemple és perfectament vàlid tant per al món vitivinícola com per al pornogràfic.

Notícies relacionades

Cisma a la Segarra

¿Qui votaràs?

Importància d'una 't'La Real Academia Española de la Lengua també incorpora nous vocables. En l'elaboració de la 23a edició delDiccionario de la RAE, informa a través de la web de les últimes novetats. Paraules que ja ens pensàvem que hi eren, com araantiespañolo castellanitzacions d'expressions angleses comlibro electrónico. Els criteris són, com a mínim, singulars, perquè s'acceptajet lagperò no pase-book. I, en el cas de l'adjectiuantiespañoles refereix al que és «contrari a tot el que es relaciona amb Espanya». És a dir, els independentistes furibunds que es moren de plaer davant d'un pernil de Salamanca, ho tenen malament per compaginar ambdues aficions.

Com que el diccionari no és mai innocu, el problema ha sorgit amb la introducció del motabertzalecom «un moviment polític i social basc: nacionalista radical». Ja hi era, a la RAE, però sense lat, que és com s'escriu en euskera. D'aquesta manera, l'Acadèmia de l'espanyol identifica, amb la mateixa grafia, un patriota amb un radical, amb totes les conseqüències que podem imaginar. Els bascos han clamat al cel perquè no és una definició lingüística sinó política. PotserAudencanviaria d'opinió i, en aquella illa deserta, s'hi emportaria una barqueta per fugir-ne.