Coctelea: 10 restaurants per prendre bones copes

S’ha acabat això de sopar i tocar el dos a la recerca d’un bar on rematar la nit amb un bon còctel. Molts restaurants tenen una carta de combinats de nivell que et trauran les ganes de deixar anar allò de “bé, ¿què? ¿anem a prendre una copa en alguna banda?”. ¿En alguna banda? ¿On? En aquests 10 establiments no hauràs de tallar el rotllo i reprendre'l en un altra banda perquè podràs tastar còctels de categoria.

1. La penúltima sorpresa de Sant Antoni

Benzina (Passatge de Pere Calders, 6)

On abans hi va haver un taller de cotxes i després un restaurant, Benzina demostra que la cuina a Sant Antoni funciona quan es fa bé. Receptari romà amb majúscules, preus amables, interiorisme que acompanya i amor en cada plat han fet que aquest projecte que viatja a lagastronomia italiana en un ambient novaiorquèss’hagi enlairat, i ben regat. Reenamora’t de la pasta (artesana) carbonara, dels ‘calamari alla romana’, de la ‘stracciata’ amb escamarlà o de la ‘tagliata’ de bou abans de tastar les postres casolanes, entre les quals figuren creacions matutines de la (beneïda) mare de l’amo (Badr Bennis). Abans que tanqui a les 2.00 hores, i absorts davant de la seva formidable barra, hi ha temps per encaixar un Magic Carpet Ride (reinterpreta el whisky sour) o altres còctels inspirats en les  cançons de la seva col·lecció de vinilsoriginals dels 70 i 80, banda sonora del local.

---

2. Còctels ecològics

La Soperí (Rosselló, 197)

Aquest encantador restaurant de l’Eixample podria portar com a lema una frase de l’estil:“Visca la cuina líquida”, tot i que els seus amos (l’exbailaora de flamenc Naiara Núñez i Àlex Villena) han apostat pel de“cuina ‘arte-sana’”. Perquè utilitzen productes de proximitat i ecològics en receptes exitoses elaborades amb molt carinyo. Però els agrada el líquid, això és evident. I des del mateix nom de l’establiment, que no enganya: sopes i cremes de tota classe i condició, amb picades d’ullet a totes les gastronomies del món, però adaptades a la temporada (ara que ha arribat la fresqueta no faltaran les de bolets). A més, compta amb unacarta de còctels ecològicsperquè utilitzen alcohols eco i artesans, fan servir mel d’atzavara i sucre panela com a edulcorants i només afegeixen fruita fresca als combinats. Núñez domina l’art de la cocteleria perquè havia treballat aLa Ramona, al Gòtic, i després va obrir una mescaleria a Eivissa.

---

3. ‘The show must go on’

El mama i la Papa (Passatge de Pere Calders, 2)

A aquest enorme, quadrat i diàfan local d’aire industrial i amb un punt de sofisticació ubicat a Sant Antoni, s’hi ha d’anar quan cau el sol (serveixen dinars els caps de setmana). Perquè és llavors, abans o després de sopar, quan es poden provaralguns dels còctels que preparen a la barra de l’entrada. Si hi sopes (la cuina es consagra als plats de fusió internacional), podràs fer-ho assegut a la taula mentre assisteixes a un espectacle que va amenitzant la vetllada a base demúsica en directe i alguna acrobàcia. Són glops amb xou.

---

4. Clàssics i amb fruita ‘eco’ 

Woki Playa (Passeig Marítim de la Barceloneta, 1)

Qui tingui nostàlgia de vacances davant el mar, sempre pot anar a aquest local de la Barceloneta, just davant de la platja. Allà podrà rematar unàpat a base de tapes i arrossos elaboratsamb ingredients de proximitat, frescos i, en gran part, ecològics, amb els còctels de la carta. És una proposta senzilla, no gaire extensa, com la mateixa barra, que ocupa part de l’establiment: n’hi ha clàssics (mojito, negroni, old fashioned, caipirinha...), sense alcohol i alguna barreja marca de la casa com lapinya Eco lada(un joc de paraules perquè en aquesta pinya colada s’hi utilitza fruita fresca ecològica) i el Tribu Zombie, fet a base de rom blanc i anyenc, licor de plàtan i una barreja de fruita de la passió, llima i pinya caramel·litzada.

---

5. Quan el que és ‘fashion’ està molt bo

Nubar (Passeig de Gràcia, 53)

L’imperi d’ oci i gastronomia de la Costa Estno concep un restaurant si no destil·la disseny i espectaculars barres on estirar la vetllada. El Nubar de passeig de Gràcia n’és un viu exemple i trenca el prejudici que a les taules fashion o als eixos turístics no s’hi menja (i beu) bé. Com agermà petit del Nubade la zona alta, repeteix interiorisme d’Estrella Salietti, afegint-hi una terrassa en ple carrer. Als plats cal sucumbir al receptari de Josemi Manzanal, que broda arrossos i peixos de costa sense perdre pistonada amb la ‘tagliata’ de mitjana gallega o els ravioli amb bolets i ‘foie’; a més de ‘nigiris’, ‘uramakis’ i ‘osomakis’, i ‘tartar’ variats. La digestió més feliç es remata amb un bon glop a les barres,obertes fins a mitjanit(de dijous a dissabte, fins a les tres de la matinada). Se n’ha de destacar el bar ‘lounge’, on qualsevol plat pot maridar-se amb còctels d’alt voltatge, com l’Exotic Kiss amb pisco i brandi (entre altres ingredients) o el verdíssim Green Moment, amb mescal, licor de llúpol, chartreuse, pinya, mel d’atzavara...

---

6. Molt ambient i molt ‘vintage’

Feroz (Tuset, 27)

Al número 27 del carrer de Tuset hi havia elrestaurant Tuset. Tot un emblema a la zona que fa una mica més d’un any va ser substituït per un altre restaurant, Feroz, que també és cocteleria, en què no falten sessions dediscjòqueis(obre de dimecres a dissabte fins a les 3 de la matinada). L’ambient de la zona convida a donar aquesta oferta, amb una carta líquida nocturna que va a càrrec dels pares d’Ura, aquell restaurant-‘lounge’ que tant va triomfar a la plaça de Francesc Macià. Tot això, amb una decoració elegant, sòbria i molt, però, molt, ‘vintage’. Per menjar, sempre pots demanar els plats que prepara l’equip deGrup Olivé(L’Olivé, Paco Meralgo, BarcelonaMilano, Barceloneta, Cañete), amb la mateixa filosofia d’apostar per matèria primera de qualitat i plats de mercat canònics i sense filigranes.

---

7. Menjar, beure, sentir i fluir

Fismuler (Rec Comtal, 17)

De nou, un hotel (el REC)amaga als baixosun restaurant que no deixa indiferent. L’anomenen“casa de menjars”i parlen de cassoles amb“fons”, però amb una estètica nòrdica i la consigna del bon rotllo per seure a la taula. Fismuler alia diversos extreballadors d’El Bulli, cosa que garanteix tècniques d’alta cuina i reverència al producte, gairebé sempre de proximitat i de molt sabor, una fórmula amb què ja convencen a Madrid. Així, després d’encaixar una truita d’ortiguetes, uns cigrons amb vedella i escamarlanets, una minestra de beines verdes i altres joies d’una carta curta i canviant, és hora de passar a les copes amb valor afegit. Per doble vessant: música en viu per caldejar la vetllada i un moble bar d’excepció. Del limoncello casolà al Fismüleister (versió pròpia amb absenta macerada en herbes), passant per tots els alcohols de la carta macerats al gust del client i disposats com pocions en una barra amb clara funció terapèutica...

---

8. Fusió intercontinental addictiva

Ikibana (Doctor Fleming, 11 i Paral·lel, 148)

Els dos restaurants més espectaculars d’Ikibana (amb perdó de l’original del Born, petit) presumeixen amb motius de casar com a ningú elssabors del Japó amb els del Brasil. El seu addictiu repertori de ‘makis’ i ‘uramakis’ enlluernen els jugadors del Barça i famosos internacionals, que, juntament amb la clientela local, no perden ocasió de devorar des de crestes japoneses (gyoza), cebiches i peixos salvatges fins a carns de wagyu amb segell propi. Però abans o després de sopar, les barres de cocteleria són de tast obligat, dels beuratges més cítrics als més trencadors, aptes per provocar la gola, per maridar amb l’àpat o per rematar-lo. El de Sarrià té a favor seu també una terrassa-jardí interior espectacular i una planta soterrània amb barres per acabar la nit sense presses i rendir-se davant d’un Ikibana Fusion (sake, rom, llimona, maracujà, gingebre, clara d’ou...), una de les tantes propostes d’autor entre les quals resulta difícil triar.

---

9. Jugant amb els líquids 

The Alchemix (València, 212)

A The Alchemix et rep una barra amb un enorme mural atapeït de pictogrames que s’inspirenen les taules que utilitzaven els alquimistes. És una declaració d’intencions, ja que aquí investiguen i juguen amb els líquids, però també amb els sòlids, siguin platillos o snacks, aquí anomenats‘alegraboques’. El xef Sergi Palacín i el bàrman Ignacio Ussía, que van treballar junts a Gaggan (Bangkok), el millor restaurant de l’Àsia del 2015 al 2018, s’uneixen en aquesta aventura per servir una atrevida fusió de cuina catalana i asiàtica i uns combinats que tant s’inspiren en països com el Japó, l’Índia, Mèxic i Tailàndia com en Sherlock Holmes. Si ets capaç d’endrapar un ‘mochi de capipota’, no et costarà gens acabar l’àpat en actitud ‘La bella i la bèstia’ bevent d’una tassa a l’estil senyora Potts.

---

10. Delicat i senyorial

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Rilke (Mallorca, 275)

Els responsables d’aquest restaurant recorden que el poeta alemany Rainer Maria Rilke va ser sinònim d’un món delicat. I per això l’ambient d’aquest establiment, que ocupa un senyorial principal de l’Eixample, també ho és. Hi ha motllures, hi ha velluts, hi ha vidrieres, hi ha jardí amb escultura (una reproducció de la Venus de Milo), hi ha llums meravellosos... Ihi ha menjar del bo, d’arrel clàssica, elaborat per Jaime Tejedor (Saüc), a qui assessora Rafa Peña (Gresca). I també hi hacòctels creatius, amb la firma de Juan Serrano (41º), que ha fet un combinat en homenatge aBeltxenea, el restaurant que ocupava abans aquest espai.