L'onada de 'poke' es mou

Havia de passar en l'era del regnat del fast casual, en aquesta època en què, com declarava fa uns mesos The Wall Street Journal, «el bol és el nou plat», almenys als Estats Units. El 'poke', un plat tradicional hawaià, amb una base central de peix cru tallat a daus, s'ha fet ubic a Nova York. Els locals expressament dedicats a l'especialitat comencen a aparèixer com xampinyons, ja sigui a Chelsea, a l'East Village o a Midtown, i el poke es cola en multitud de menús. ¿Què se n'ha fet de tu, oh, tàrtar?

L'onada 'poke' ha arribat a Nova York des del Pacífic com un tsunami, havent fet abans escala, lògica, a Califòrnia i, sobretot, a Los Angeles. Ja tenia el terreny adobat per arrasar gràcies a paladars nord-americans més que fets al sushi, els cebiches i tota classe de peix cru. I oferint-los a preus en la majoria dels casos més assequibles i amb alta qualitat de peix (segons diuen els restauradors, barat gràcies a les compres en grans quantitats), no té pinta que hagi de remetre.

SIGNIFICA "TALLAT TRANSVERSALMENT A PECES"

'Poke' significa, literalment, «tallat transversalment». El xef hawaià Alan Wong ha explicat alguna vegada que fa temps era «un plat de supervivència», compost per peixos dels esculls, que es condimentaven amb sal, algues locals i un fruit sec també local, el kukui, torrat. Durant molt temps es menjava només a l'arxipèlag del Pacífic i, als Estats Units continentals, gràcies als que posaven a les seves maletes en el viatge des de Hawaii la sal alaea (barrejada amb la vermella argila volcànica), algues limu deshidratades i inamona, la pasta feta amb els kukui.

Més endavant, l'elaboració del 'poke' es va començar a tornar més creativa i a popularitzar-se, en part gràcies als llibres d'un altre xef, Sam Choy, que a més va ser qui va posar en marxa als anys 90 un concurs al voltant d'aquest plat que ara és tendència al cub a Nova York.

A PARTIR DE 9 EUROS

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Hi ha 'poke' a preus molt raonables, a partir dels 9 euros, al cada vegada més comú vessant «fes-ho tu mateix» que permet elegir algues, condiments i salses i en què també, sovint, es col·loca el peix trossejat sobre una base d'arròs. I hi ha 'poke' de disseny i fusió, com el que s'ofereix a Noreetuh, a l'East Village, on per pocs diners més (13,5 i 14,5 euros respectivament) es poden menjar entrants de 'poke' de gambes amb cogombre, wasabi, cibulet i yuzu i de tonyina amb nous de macadàmia i xili de Jalapa.

El salt oceànic no ha arribat sense un preu per a l'autenticitat. I fins i tot hi ha una certa polèmica per una qüestió que no té a veure amb el purisme gastronòmic, sinó amb l'ortografia. Per facilitar la pronunciació en anglès, alguns restaurants, com Wisefish, han amanit el plat amb un accent i escriuen poké''.