Robert Redford diu adeu al cine

Acomiadar-se dels éssers estimats mai és fàcil. En el millor dels casos, se’ns concedeix l’oportunitat de tenir una última experiència valuosa al seu costat abans de l’adeu. Que és com s’ha d’entendre 'The old man & the gun'. Tot i que Robert Redford segurament seguirà viu uns quants anys més –desitgem que molts–, ell mateix va dir que aquesta pel·lícula meravellosament nostàlgica serà el seu últim treball interpretatiu. I, per tant, té sentit que, en el film, aquesta icona de Hollywood doni vida a una icona d’un altre tipus, un venerable malfactor amb un historial delictiu tan complet com el currículum de l’actor que l’encarna: Forrest Tucker, que va passar tota la seva vida robant bancs, ingressant a la presó i escapant-se’n –va aconseguir escapar-se 18 vegades amb èxit–; i que, si el que diu la pel·lícula és cert, sempre va fer tot això amb gentilesa i amb un somriure a la cara perquè, al cap i a la fi, aquell tipus de vida el feia feliç. També 'The old man & the gun' destil·la gaudi i placidesa.

Ambientada a principis dels 80, quan Tucker acabava de sortir una vegada més de la presó i estava immers en una nova successió d’atracaments, la pel·lícula en efecte minimitza la violència i el suspens en tot moment. El director David Lowery està més interessat a contemplar la incipient història d’amor entre Tucker i Jewel (Sissy Spacek), i es recrea mostrant la parella bevent te gelat al porxo, menjant pastís o remugant sobre els somnis frustrats o el pas del temps. Un podria contemplar-los durant hores.

Tribut doble

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Tucker va passar 60 anys enfrontat a la llei i Redford ha passat el mateix temps davant el seu públic, i Lowery els ret homenatge a tots dos. Des de la primera escena, Redford s’acontenta amb encarnar sobretot Redford. El seu personatge es diu Tucker, però és més aviat una versió crepuscular de cadascun dels delinqüents que va interpretar en els seus anys d’esplendor. Al llarg del seu metratge, de fet, la pel·lícula inclou fotos i fragments de títols com 'Dos hombres i un destino' (1969), ‘Un diamante al rojo vivo’ (1972) i 'El cop' (1973).

En un moment del relat, preguntat pels motius que l’impulsen a continuar robant malgrat haver acumulat prou diners per guanyar-se la vida, Tucker respon: "Jo no vull guanyar-me la vida. Vull viure-la". I potser també Redford acabi decidint que no tenir cap personatge més a qui donar vida és massa avorrit. Sigui com sigui, 'The old man & the gun’ és un gran col·lofó, una manera de tancar la seva carrera d’actor amb una elegància increïble i, sí, amb un somriure, i de fer-nos somriure a nosaltres en el procés.