Melancòlica 'road movie' a la Beckett

Hi ha fractures emocionals que necessiten sutura encara que sigui dolorosa. Però també guaridora per tancar un capítol familiar. En aquestes coordenades es mou 'Olvidémonos de ser turistas', de Josep Maria Miró i direcció de l’argentina Gabriela Izcovich, que estrena la Sala BeckettSala Beckett dins del cicle dedicat al dramaturg de Prats de Lluçanès, un autor de gran projecció a Sud-amèrica i que estrena el seu primer text en castellà. És una obra amb personatges en moviment, en trànsit existencial. Dos turistes apareixen a l’inici de l’obra, ubicat en un hotel de l’anomenada triple frontera, a l’encreuament entre l’Argentina, el Brasil i el Paraguai, marcat per la imponent cascada d’Iguaçú.

Són una parella espanyola, madura, que arriba a l’habitació del seu hotel i s’embranca en un foc creuat de preguntes arran d’un petit incident en el seu viatge. El que sembla una nimietat obre un interrogatori a dues bandes, amb què Miró teixeix de manera excel·lent el conflicte entre tots dos. És un carrusel de preguntes retòriques que revelen un mar de fons que amenaça tempesta. Així queda demostrat quan Carmen, de sobte, abandona l’habitació per sortir a fumar. I no torna. Se’n va a buscar tabac, que es diu.

A LA RECERCA DE NOTÍCIES FAMILIARS

Llavors comença el que el mateix dramaturg ha definit com una 'road movie' teatral. Ella, ho sabrem més endavant, fa una trucada per tenir notícies d’un fill que va marxar de casa. I Enrique, el seu marit, la va a buscar, desconcertat per la incerta porta que s’ha obert en la seva vida. A partir d’aquí es desencadenaran una sèrie de trobades amb una singular empleada d’hotel, un xòfer d’autocar que ho va ser del subte fins que no va poder resistir tants suïcidis davant del seu vagó del metro, una guia turística, una dona solitària que manté trobades fugaces amb desconeguts o un sacerdot que busca ovnis. Miró els retrata a tots de manera breu i encertada.

Notícies relacionades

Josep Maria Miró debuta en castellà

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

El final del viatge ens porta fins a Catamarca, on la parella es retroba amb una revelació tràgica. Serà Tía, la propietària d’un restaurant, qui desgranarà amb tant dramatisme com dolçor el desenllaç. Així flueix sempre una obra de pòsit melancòlic i que remet, segons Miró, a uns anys de molt moviment, tant entre els argentins que fugien del corralito com amb el jove fill absent d’'Olvidémonos de ser turistas' que va deixar una Espanya en crisi a la recerca d’un futur millor.

A aquest quadro de vida, Izcovich li posa una ajustada direcció per dibuixar els canvis d’escena, a partir d’una il·luminació excel·lent. A més, té la complicitat i el bon ofici del seu repartiment hispanoargentí. Lina Lambert i Pablo Viña broden aquesta parella madura amb un secret per descobrir. Els argentins Eugenia Alonso i Pablo Meroni, mentrestant, es reparteixen la resta de papers en una nova demostració de la gran escola interpretativa del seu país.