'The Florida Project': la infantesa és un antídot contra el món

François Truffaut, el cineasta que ha sabut capturar més bé el punt de vista infantil, deia que el seu desig era retratar «l’enorme capacitat dels nens per enfrontar-se a la vida i sobreviure», i un esperit semblant impulsa 'The Florida Project'. Transcorre en un deslluït motel de carretera a Orlando, que està situat molt a prop de Disneyland encara que podria estar en un planeta diferent; les seves façanes pintades de colors pastel a penes aconsegueixen amagar la misèria i la desesperació d’aquells -gent pobra i marginada- que consideren aquest lloc la seva llar. Tot i això, en el curs d’un sufocant estiu, la petita Moonee (Brooklynn Prince) i els seus amics convertiran aquest espai en el seu pati d’esbarjo.

Al seu voltant hi ha tràfic de drogues, i baralles als aparcaments, i algun pederasta que de tant en tant hi ronda; però res d’això sembla importunar la nena, que s’ho passa bomba cobrint d’escopinades els cotxes d’altres clients, tallant el subministrament elèctric de tot l’edifici, provocant incendis per diversió i, en general, ficant-se en embolics.

La seva mare, Halley (Bria Vinaite), que acaba des ser acomiadada de la seva feina com a 'stripper', tira endavant revenent perfums o robant passis d’accés al cèlebre parc temàtic o, avançada la història, recorrent a mètodes més sòrdids. Es miri com es miri, és una mare nefasta. Però la seva irresponsabilitat i la seva falta de supervisió permeten a Moonee existir en un món de fantasiosa llibertat.

A mantenir la nena impermeable a la dura realitat hi contribueix l’encarregat del motel, Bobby (Willem Dafoe), que és conscient d’estar a càrrec d’un motel miserable però està decidit a fer que sigui el millor motel miserable possible, i que passa el dia mediant en conflictes i traient els seus hostes de problemes.

A través d’aquests personatges, 'The Florida Project' reflexiona sobre les víctimes del capitalisme i la fal·làcia del somni americà, però en tot moment ho fa trobant alegria de viure entre les circumstàncies més adverses, sense caure en la temptació de recrear-se en el miserabilisme ni en la d’adornar-les de romanticisme.

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

En lloc d’això, mentre contempla aquestes vides desgraciades i aquests paisatges fets de solars envaïts per les males herbes i restaurants de menjar ràpid, s’assegura de demostrar-nos que sempre hi ha una mica de pólvores de fades a l’aire si saps on buscar-les.

En el procés, evoca aquells estius d’infància que transcorrien com somnis dels quals desitjàvem no despertar-nos mai, i s’erigeix en un dels retrats més vitals i commovedors de la infantesa que es recorden.