TRONERES AMB BATA

Gresca al búnquer

És igual el que hi hagi allà fora, avui toca sortir. Bé, d'acord: no toca sortir. Però es balla. Es canta. Se celebra. Es dona tot. Com si estiguéssim junts. Com a la disco, però a casa teva. Diari des d'una cel·la de ball

Albert Fernández

Gresca al búnquer

Dia 7 del confinament. Sento tossir el veí. El paper és a les meves mans. El meu elaborat sistema de politges comença a fallar, sento els xerrics agònics per l’escala. No m’acabo de refiar dels torns d’anar a comprar entre els veïns. Desinfecto el paquet sense saber si llençar-lo directament a les escombraries. Dia 0 de la tancada. Els stories parpellegen implacables. He llegit 62 vegades «esdeveniment cancel·lat» en 43 segons. Dia 4 d’estar xapat. La meva memòria de mems: La Blancaneus amb mascareta apartant el príncep quan s’acosta a fer-li un petó. Tus a la màniga, però no la del Mar Menor. Tony Stark advertint «I’m sorry. Earth is closed today». Batman i Bela Lugosi expectorant en l’anvers del colze mentre es tapen el rostre amb la capa. Bale a la pel·li de Nolan amb la seva màscara reglamentària. Dia 2 d’aïllament. He començat a escriure això en un paper. No entenc per què el paper. Miro el rúter de reüll. Dia 9 de la reclusió. Tinc ressaca. Quina festa ahir a la nit.

Festivals en ‘streaming’

Dia 1 de la reclusió. El món de la cultura, la música i el lleure nocturn es remou amb les fatalitats expansives de l’estat d’alarma. Jorge Drexler ja ho sabia tot. Neix el Yo Me Quedo En Casa Festival, autoanomenat el primer festival íntegre digital. Més de 40 artistes, com Rozalén, Vega Carlos Sadness, actuant per Instagram els dies 13, 14 i 15 de març. Bravo per ells. Jo soc molt del Cuarantena Fest, festival de música en streaming en temps difícils. Parlo amb Meri Lane de Luup Records, que organitza el festival amb Dani Cantó de Snap! Clap! Club, amb la col·laboració de Ground Control i Calima Comunicación. Del 16 al 27 de març via Youtube tindrem almenys dos concerts al final de cada tarda, a càrrec d’artistes tan lúcides com PavvlaLe NaisCariñoEvripidis And His Tragedies, Stephen Please, Casero, Píxel de Stael, Ganges, Kids From Mars, entre altres. I sembla que cada vegada més bandes es volen afegir a la idea. Hi haurà sorpreses.

Estrella Fugaz actuarà en ‘streaming’ al Cuarantena Fest. 

Dia 11 sota sostre. L’ayahuasca m’eleva. Noto les arrels de la mare naturalesa acariciar el meu rostre. Batego sobre el cicló de l’existència. En comunió amb el cosmos. Ah, no. Que no era ayahuasca. Era farigola. Se me n’ha anat l’olla però bé amb el que quedava al rebost. Dia 5 aquí dins. No em posaré a buidar la galeria de fotos del mòbil. Això mai. No hi ha prou pandèmia. Dia 10 d’excepció. Em sento com el Dr. Manhattan de Watchmen quan s’aïlla a  la Lluna. Veig ara. Veig abans. Veig després. El paper és a les meves mans. En 12 segons deixo anar el paper, que cau als meus peus. Buah, aquesta farigola. Aquest puto veí no para de tossir.

Concerts gratis de la Filarmònica de Berlín 

Dia 6 de relacions online. Li diré si prenem unes birres per skype. Si ni tan sols vol brindar a distància, és que estem en un estat d’alarma loser. Almenys la Filarmònica de Berlín obre gratuïtament el seu Digital Concert Hall durant un mes. Fins al 31 de març, et registres amb la clau BERLINPHIL i accedeixes gratuïtament a tots els concerts i els documentals. Això almenys m’arregla aquesta nit.

Sessions ‘dj’ per Youtube

Dia 3 a casa. Fa una estona que penso com es pot ser un heroi rentant-se les mans. Hi ha alguna cosa de contradicció de significats. Dia 8 del sidral. Avui toca sortir. Hòstia, entesos, no toca sortir. Però farem com si toqués sortir. Ja m’entens. Una mica de cerimònia. Cal arreglar-se. No no-sortiràs en xandall. Poso Mierda de ciudad, de Kortatu mientra em vesteixo. Com per convèncer-me que tot això és la meva idea: «Ja n’estic fart, no vull sortir més...». Amb la tonteria acabo fent un ‘pogo’ al sofà. Espera. Em truquen. Tots els col·legues a la multipantalla. Avui punxo jo. A vibrar-ho. Me’n poso una. Cridem com a bojos. Encenc el projector. El Boiler Room de Nina Kraviz els va flipar. Bé de techno. Dubto si posar el d’HEX a Barcelona, novíssim i vibrant a l’enèsima. O aquest classiquísim de Maceo Plex el 2014 a Berlín. Opto per aquest últim. És flipant veure la parelleta enrotllant-se just darrere el dj. Entra calor. O el ‘pavo’ de la cami d’Ellum. Ballant a la seva bola amb els braços aixecats. Resolent l’enigma de la vida. A la pista. Veig això. Viatjo allà. Soc a la disco. Apaguem els llums de casa. Ballem mirant a terra. Ballem ben atapeïts. Entre la gent. Penyeta suada. Som aquí. Amb el vídeo. Amb la música. Ritmes contagiosos.

Dia 13 a la trena. ¿Per què no vaig comprar snacks? Ja només em queden galetes de les dolentes. No tenia ni idea del porno subaquàtic. Sona Two weeks, de FKA Twigs. Dia 6. Començo a aventurar noves tribus urbanes a partir de l’#stayhome. Clans casolans. Ideologies bifurcades. Ramificacions boges. Els higiènics, amb el seu outfit de paper de W.C. Què havien de fer amb tot això. Els rollers. Totes les parets destrossades per patinar dins de casa. Els nous ventrílocs. Parlant amb els seus ninots. Els minimalistes. Confinats al tambor de la rentadora. Els sobren les altres coses. Els creatius. Capaços de compondre un disc, escriure un llibre, pintar un quadro gràcies a això. Tots titulats Cuarentena. El lladre amb un dron. I així, mil espècies en expansió. Afegeix-hi els reptes virals. Aguantar la respiració amb la teva mascota a sobre del cap. Rentar-se les mans fent equilibris sobre la pica.

Dia 12 apartat. Com tus aquest veí. Capgiro els horaris. Visc de nit. Ordeno els discos. Faig cas de la música que importa. Surto al pati. Hi ha ganes de festa. Els veïns treuen el nas amb els primers pots de trap. S’ensuma el desfasament. Cancel·la’m això. Dia 15 sense carrer. Llegeixo alguna cosa. L’univers va néixer d’una explosió espontània des del buit quàntic, un matí del 23 d’octubre, quatre mil anys aC. O potser 20 milions d’anys abans. Faig un altre cop d’ull al rúter. La llum vermella comença a parpellejar. Ai.

Dia 14 aquí. Escric les paraules màgiques al cercador de Youtube. James Brown. Michael Jackson. Prince. Veig l’espectacle demencial. El príncep ebri. Els puntejos ridículs. Els udols ofegats. El handclap  sense ajuntar els palmells. L’attrezzo desballestat. Beneïdes rialles. Ploro de riure. Podria passar-me dies veient això. Salutacions des del búnquer.