Rayland Baxter no és un suau cantautor country-folk més

A Rayland Baxter el talent musical li ve de família. Aquest cantautor de country alternatiu, originari de Tennessee, és fill de Bucky Baxter, multiinstrumentista que ha tocat la guitarra ‘pedal steel’ per a (agafin-se fort) Bob Dylan, Ryan Adams, R.E.M. i Steve Earle, per esmentar-ne tan sols uns quants.

Rayland mai ha sentit l’ansietat de la influència; només orgull i satisfacció per tenir una figura així tan a prop. "Sempre observava tot el que feia, sempre em va inspirar com a músic. Cada vegada que he necessitat ajuda sobre com portar la meva carrera, o una resposta a algun dubte, ha estat allà", ens explica. "Al fer els meus primers passos com a cantautor, necessitava al meu costat aquesta veu de l’experiència".

D’adolescent, el nostre entrevistat era esportista estel·lar, però després d’un parell de lesions de genoll, va començar a perdre el gust per l’esport i es va passar a la guitarra. Després de deixar la universitat a mitges va començar a tocar regularment; primer amb un grup de versions, poc després en solitari. Se’n va anar de gira per Europa amb el seu pare com a tècnic de guitarres i, a l’acabar els concerts, va decidir quedar-se un temps a Israel, on va madurar com a compositor.

Baxter va començar a cridar l’atenció amb 'Xangai Cigarettes', cançó gravada a duo amb Caitlin Rose per al disc de debut d’aquesta última. Dos anys després, el 2012, ell mateix debutava amb 'Feathers and fishhooks', obra country-folk amb aromes dels 70. En la seva continuació, 'Imaginary man', del 2015, s’atrevia a incloure alguna cosa més de groove a la barreja. Però ha sigut amb el recent 'Wide awake' que s’ha acabat de deixar anar.

Rayland sona més dinàmic, rock en certa manera, sobretot a l’altura d’un radiant single com 'Casanova'. "La meva manera de compondre ha evolucionat molt", diu. "És cert que ara soc més dinàmic. Des que vaig treure el meu primer disc, he intentat evitar que m’encasellessin a l’etiqueta del cantautor folk suau, romàntic i tendre". ¿Què té de dolent l’amor, Rayland? "No, res, de debò. Soc un romàntic. Però també soc un friqui i un paio bastant hiperactiu".

El gir expressiu es remunta a fa quatre anys, quan Baxter va canviar la guitarra acústica per l’elèctrica: "Vaig entendre que el meu so podia ser més gran, sense perdre l’essència". I després hi ha l’important factor de l’experiència en directe: "Faig un munt de directes, com dos-cents a l’any. Faig un disc cada dos anys. És normal que aquests quatre-cents concerts hagin desembocat en un disc més viu".  

Felicitat relativa

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Un dels seus pròxims concerts (¿el cent i escaig del 2018?) és a Sidecar, aquest divendres, dia 5. Si el ‘setlist’ abunda en seleccions de 'Wide awake', serà una gran nit. El seu últim disc inclou la que podria ser la seva millor cançó fins ara, '79 shiny revolvers', una càrrega contra la cultura de les armes a còpia de pop perfecte. "M’interessa aquesta classe de contrast", confirma. "Agafar una melodia animada i lluminosa i després escriure una lletra que és, en esperit, tot el contrari". Altres gemmes són l’esmentada 'Casanova' i les romàntiques (així és, mal que li pesi) 'Without me’ i 'Sandra Monica'.

Per arrodonir la nit, estaria molt bé que el seu pare formés part de la banda, però, pel que sembla, Bucky ha deixat el seu fill volar. "Ha estat a tots els meus discos, tocant en diverses cançons. En el que menys toca és en l’últim: només una cançó". Cal deixar-los créixer.