Carla Morrison: una veu que s'expressa "amb màxima llibertat"

Carla Morrison és sentiment  en estat pur. La prova és el seu nou disc, 'Amor supremo desnudo', i cançons com Todo pasa. «Quan la carrera va començar a anar-me molt bé, de cop i volta vaig sentir com si una bomba explotés dins meu. Soc d’una ciutat molt petita (Tecate, Baixa Califòrnia) i tanta atenció em va fer sentir-me sola i deprimida. Aquesta lletra parla d’això: dels meus atacs de pànic i d’ansietat. Tenia molta pressa d’explicar-ho, treure-ho, per millorar el meu estat... Soc una persona molt sensible, des de sempre, i necessito contínuament recordar-me que ‘tot passa’, que tot estarà bé».

 La van catalogar com la nova sensació del pop a Llatinoamèrica i ha guanyat ¡tres! Grammy Llatins, així com el premi Indie-O Music Awards (amb el seu disc de debut, Mientras tú dormías). «Aquests reconeixements són un incentiu: m’emociona saber que l’acadèmia reconeix les meves composicions i em dona molta gasolina. Però tan sols això, no deixo que defineixi la meva carrera i em faci viure amb pressió. Al final, el que mana és el públic».

Tot just començar, va comptar amb el suport de la compatriota Natalia Lafourcade  (amb ella va gravar Pajarito del amor). «Natalia és beneïda i infinita... Talentosa i humil, genial, pròxima i inigualable. De les compositores més emocionants que conec. És tota una experiència viure amb ella el procés de crear música. Crec que ella admira la meva rebel·lia i les meves lletres tristes... La meva força de tirar endavant davant tanta dificultat a què m’enfronto a vegades com a artista independent», assegura.

De Mèxic cada vegada arriben (i triomfen) més artistes femenines i menys homes. «Les dones estem agafant el comandament, com en algun moment el van agafar Luis Miguel, José Alfredo Jiménez o Ramon Ayala. Hem despertat aquest monstre adormit que som nos-

altres mateixes. Tenim tants talents, a part de crear i portar vida, que cantar n’és un més que ens permet expressar-nos i desofegar-nos. Ara mateix jo crec que és l’ordre de la història. No és culpa de ningú. És un regal de Déu».

A Barcelona, Carla només ha actuat una vegada, el 2013, amb la gira Sin despedir. I ha trigat massa a tornar. Ho fa gràcies al festival  Músiques Sensibles  (el primer a Espanya que la inclou al cartell). La cita és el 12 de juliol i donarà el tret de sortida d’una cinquena edició per a la qual estrena emplaçament, el Petit Palau.

EL REGAL DE DANI MARTÍN

Carla Morrison ha compartit micròfon, ja sigui en discos o actuacions, amb Love of Lesbian, La Habitación Roja, Calexico, Vetusta Morla, Supersubmarina, Enrique Bunbury, Juan Gabriel i, recentment, amb Dani Martin, a 'Que se mueran de envidia' (¡la quantitat de fans que es deuen haver mort d’enveja veient el videoclip!) «Em va convidar ell i va ser molt especial. Em vaig quedar impressionada ja amb la seva insistència perquè col·laboréssim junts. Té molt bon rotllo i em va fer un regalàs després que mai ningú m’havia fet, ¿tu creus? Una 'baby guitar' que em va enviar des d’Espanya. Em vaig quedar en estat de xoc. El Dani és molt elegant, apassionat i tendre».

"MI OTRA MEJOR MITAD"

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

«Solo escúchame, que tú. / Tú siempre serás. / Mi otra mejor mitad», canta a 'No vuelvo jamás'. ¿Realment creus que existeix ‘l’altra meitat’? ¿No és millor creure que podem ser taronges senceres? «En realitat tots som taronges senceres, sí, però aquesta altra meitat no hi és només per estimar-la. Serveix de mirall que ens ajuda a conèixer-nos més i per recordar-nos que podem ser millors persones dia a dia, en companyia».

El pop dramàtic de la cantautora, guitarrista i pianista s’encoratja a peces com Un beso, amb orgues eclesiàstics, guitarres oceàniques i percussions èpiques, i a Flor que nunca fui: commou amb una melodia tan trencada com la seva lletra.