Agafa pa i suca

El restaurant de Barcelona que tothom recomana, per Òscar Broc

És una casa de menjars d’aura llegendària. Un espai que convenç ‘foodies’, crítics i gastrònoms de la vella escola per igual

barcelona/restauranteBroc.jpg

barcelona/restauranteBroc.jpg

He anat a incomptables restaurants de Barcelona al llarg dels anys, pocs em falten per conèixer, però per alguna raó que no arribo a comprendre no havia anat mai a casa Mari i Rufo (Freixures, 11), just al costat del mercat de Santa Caterina. Mari i Rufo és un d’aquests restaurants que tothom et recomana, un espai que convenç ‘foodies’, crítics i gastrònoms de la vella escola per igual, una institució que no necessita l’ajuda d’agències de premsa per triomfar, en té prou amb alimentar el boca-orella gràcies a la seva aura llegendària. La meva primera vegada, sí, i la pregunta que m’assalta des d’aleshores: ¿per què havia trigat tant a visitar un lloc tan especial?

Caos i gresca

En aquests temps de restaurants-espectacle, barres de sushi per a pijos i platets instagramejables, Mari i Rufo és un element punk que es resisteix a encaixar en els nous temps. És impossible no estimar-lo. Gran part del seu encant rau en la seva al·lèrgia a canviar i en l’espectacle auditiu que també ofereix el seu equip. La planxa rugeix durant tot el servei, la sala interior és tan sorollosa que has d’esgargamellar-te per demanar-li el pa al teu company, les cadires i les taules no són precisament de disseny... És una casa de menjars atropellada, caòtica i meravellosa en la qual qualsevol penúria és poca amb tal de vibrar amb les seves increïbles safates de marisc i peix

Notícies relacionades

Sí als restaurants sorollosos. Sí al caos i a la gresca. Sí als llocs que anteposen el producte i la qualitat humana als tartars de tonyina amb alvocat i a l’«hola, nois». Sí al producte de veritat, sense milongues. Sí a l’autenticitat per sobre de tot. Ho agrairàs: posa un Mari i Rufo a la teva vida, tot i que sigui tard com és el meu cas.