La Conservera: una amanida russa de classe alta

La Conservera (Santaló, 30) és a la zona alta. Però no busquis glamur en el seu senzill local. Ni preus per a gent adinerada. Ni sofisticació en els seus plats. El seu nom no enganya. I els seus responsables, el català Ramón Torres i el xilè Rodrigo Correa, tampoc. És un establiment on mana la cuina directa, que juga amb conserves, salaons i embotits. Ideal per prendre un vermut o alguna cosa més, perquè la carta és curta però variada i desitjable.

Aquests cuiners no van de genis per la vida, però serveixen una amanida russa que es pot considerar de les millors del barri. En el seu cas, no la preparen amb verdura crua, sinó amb adobats, que és, com explica Torres, la recepta que es feia originalment a Múrcia. 

Llibres a les prestatgeries

A Torres li agrada explicar cada plat, i es nota que té passió, formació i moltes hores de lectura. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull als llibres que té com a decoració a l’entrada i a les prestatgeries que presideixen la sala. 

Però també té sentit de l’humor, com es nota quan ofereix als clients asseure’s a la taula alta del fons per posar-los mirant cap a Conca (hi ha un cartell antic de la ciutat just allà). I també nostàlgia, o gust pel ‘vintage’: aquestes ampolles antigues de Damm, aquest televisor carpetovetònic.

Tornant al menjar i a la beguda (tiren bé la cervesa, tenen vermut Fot-li i ofereixen tots els vins a copes), La Conservera també és un bon lloc per disfrutar del ‘foie’ ‘mi-cuit que preparen ells mateixos «amb ànima» i que acompanyen amb melmelada de zurracapote. I per tastar menjar xilè com el ‘causeo’ d’agulla (un peix d’agulla que reposa en una torrada de pa amb amanida acevichada i que llueix com a decoració una mica de gel picant i de coriandre) o la ‘pichanga’ (un plat típic de les cantines de treballadors a base de xòped, formatge tendre, cebetes i olives kalamata).