Rem: el nou esport de moda a Barcelona

View this post on Instagram

A post shared by Marítim Barcelona (@maritimbcn)

«El 2021, quan vam tornar a arrencar després de la pandèmia, érem 25 socis, aproximadament,» recorda l’Arnau, coordinador de la secció de rem, «en menys de dos anys, hem doblat la xifra». I no és l’únic club que ha vist com s’expandien les seves files a la velocitat de les superilles. El Reial Club Marítim de Barcelona (edifici Marítim, moll d’Espanya), el Barcelona Club de Rem (avinguda Canal Olímpic, Castelldefels) i el Club de Rem Badalona (passeig Marítim, Badalona) també estan vivint aquest ‘boom’ postpandèmic. 

«Abans hi havia molta demanda, però molts dels nous se n’anaven esborrant, hi havia poca retenció. Però els últims mesos, a més de la demanda, hi ha més fidelització, la gent s’hi queda», continua l’Arnau. De fet, recentment van ampliar els horaris a causa de l’augment de membres, i ara, malgrat que som en ple hivern amb l’aigua del Mediterrani més freda que la relació entre Yolanda Díaz i Podem, preveuen que tornaran a ampliar els horaris disponibles, de nou, pel mateix motiu. 

El que converteix aquest esport en un flautista d’Hamelín, que atrau les masses cap les seves aigües, és que es tracta d’«un dels esports més complets i amb el qual es treballen tots els grups musculars», explica el Reial Club Marítim. Només fa falta veure l’entrenament d’avui de Panteres Grogues per entendre’n el perquè: sobre la barca- un llagut», matisa l’Albert, entrenador i timoner-, vuit persones remen amb la mateixa complicitat que Joan Carles i Froilà a Abu Dhabi. Al mateix ritme estiren les cames, acosten els braços, inclinen el tors, i tornen a la posició inicial. Des dels peus fins a l’esquena, una rutina esportiva que fa venir cruiximents automàtics a qualsevol espectador. Després d’una hora, estan tan cansats com pletòrics. «Compte, que és addictiu», adverteix un dels socis de Panteres Grogues a una possible remera, que està provant una classe per primera vegada.

El fet que es tracti d’un esport marítim és un altre dels atractius. Per descomptat, la cabra sempre tira a la muntanya –o, en aquest cas, al mar–, i en una ciutat mediterrània, és normal que hi hagi tanta afecció cap als barcos. No obstant, i malgrat l’augment de socis, continua sent «un esport minoritari» i és això, per l’Arnau, el que el converteix en una cosa tan accessible: «Imagina’t començar a fer futbol amb 35 anys. Tothom hi ha jugat, i ja tenen cert nivell. Però de rem poca gent en sap, i és més fàcil trobar un lloc on tots comencin de zero». En definitiva, un esport en què qualsevol principiant trobarà fàcil submergir-se de ple (i no, no literalment). 

Notícies relacionades

Celebra Sant Jordi amb roses i un bon formatge

Els orígens miners de Súria en un museu

L’últim motiu que explica aquest incipient ‘boom’ remer és l’aspecte social de l’esport. Segons explica el David, que ha passat pel Club Marítim de Barcelona i el Club de Rem Badalona, i que fa un lustre que practica aquest esport, «tot consisteix a coordinar-se amb tu i amb els teus companys», una cosa que, afirma, crea molts vincles socials i molta complicitat. En els seus anys remant ha vist com entre els companys s’hi han format amistats, parelles i algunes ja busquen fills. «Hi ha alguna cosa gairebé mística en el fet d’anar tots en la mateixa direcció, confiant en els altres, mentre t’envolta el Mediterrani», diu amb una grandiloqüència digna de primera cita de Tinder. 

L’Arnau coincideix en aquest costat poètic del rem (que, fins i tot, ha escrit un poema dedicat a aquest esport): «Vas d’esquena a l’objectiu, i per tant el timoner, que porta la barca, és qui guia. Hi ha una confiança en l’altre que és molt bonica». Alguna cosa així com la prova de llançar-se d’esquena cap als braços estesos de l’altre, esperant que t’agafi, però amb un rem en mà i set companys a la mar.