On Catalunya

ON / OFF

Els millors plans d’aquesta setmana a Barcelona

El millor: el concert de final de gira de Queralt Lahoz i la cinquena edició del festival de cine francòfon Ohlalà. El pitjor: P!nk sona tirant a gris

Els millors plans d’aquesta setmana a Barcelona
1
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

ON

Heterodòxia flamenca

Heterodòxia flamencaTot i que es tituli ‘Pureza’, el primer disc de Queralt Lahoz demostra com (i molt bé) es pot jugar amb el flamenc. La gira de presentació d’aquest arriba a la seva fi dissabte, dia 25, al Paral·lel 62, amb un concert que tindrà Baiuca, La Plazuela o Lia Kali com a convidats especials.


Festival ‘indie’ veterà

Festival ‘indie’ veteràLa ¡vint-i-vuitena! edició del Minifestival (de Música Independent de Barcelona) té les seves jornades principals divendres a Heliogàbal (20.30 h) i dissabte al Casinet d’Hostafrancs (18.00 h), aquest segon dia amb plats forts com Carlota Flâneur (foto) i David Christian de Comet Gain


Infinita no ficció 

Infinita no ficció Arriba la tercera edició de La Inesperada, el festival de cine centrat en la no-ficció i les seves múltiples variants. La seva sessió inaugural, dimecres a la Filmoteca, és una doble estrena: el curt ‘Nest’, de l’islandès Hlynur Pálmason, i el llarg ‘Scala’, de la tailandesa Ananta Thitanat. El Zumzeig també acull projeccions.


Oui, c’est bon

Notícies relacionades

Oui, c’est bonEn la seva cuidada cinquena edició, Ohlalà!, el festival de cine francòfon, compta amb Thierry Frémaux (delegat general del festival de Cannes) com a convidat d’honor i dedica la seva retrospectiva a Xavier Dolan. L’aplaudida comèdia ‘L’innocent’ (foto), de i amb Louis Garrel, obre el programa aquest dimecres en l’Institut Français. 


OFF

P!nk sona realment tirant a gris

P!nk sona realment tirant a grisEn l’acabat de llançar ‘Trustfall’, l’artista pop continua llançant missatges d’autoajuda no gaire eloqüents ni profunds. Aquesta vegada, a més, envoltats sobretot en sons acústics, folk i country que no acaben d’agradar i avorreixen menys que inspiren. Gairebé tot més gris que rosa.