MUSEU INTERGALÀCTIC

Visita la nau espacial d''Alien' a Barcelona

Aquí s'intueixen més dents llargues que en una junta directiva del Barça: una vintena d'extraterrestres en 65 metres quadrats. Un col·leccionista d''Alien' recrea els escenaris de la saga a la Sagrera

Ana Sánchez

Et queda cara de Cuarto milenio tot just creuar la porta. Poses el mòbil en mode avió, a falta de mode ovni. Segur que E.T. assenyalaria ara cap aquí, a la Sagrera, al dir allò de «‘mi caaasaaa’».

A tot just un carrer de la plaça de Maragall, et trobes de cop i volta el passadís d’una nau espacial. Els d’Endesa es fregarien les mans. Es veuen plafons amb llumetes per tot arreu, com en el futur de les pel·lis d’abans. Hi ha llançaflames a mà i un detector de moviment que adverteix que alguna cosa s’acosta. Mires al sostre per instint de pel·lícula. Entre les reixetes, es desdibuixa una ombra que fa esgarrifances. ¿Això és un àlien?

S’intueixen més dents llargues que en una junta directiva del Barça. En 65 metres quadrats hi haurà una vintena d’extraterrestres amb pinta de voler menjar-te, calcula l’amfitrió. Falta per confirmar si en aquest espai, com en el d’‘Alien’, ningú pot sentir els teus crits. El Luis riu sota el nas. «Tot el que hi ha aquí insonoritza una mica», xiuxiueja. I et condueix a una foscor amb boirina entre llum intermitent de thriller.  

Luis Escribano posa en el seu ‘Nostromo’ amb un ‘facehugger’, l’alien ‘abraçacares’.  / SERGI CONESA

Luis Escribano és xòfer de luxe, ara en erto, i té 44 anys. Al braç porta tatuat el logo de la Weyland Yutani Corporation, a joc amb la mascareta. És una companyia que controla colònies humanes fora del sistema solar, segons l’imaginari d’Alien.

A les xarxes el coneixen com a Luis NostromoNostromo és la nau on es va colar fa 41 anys Alien. Ell va veure la pel·lícula amb 8. Des dels 12, col·lecciona figures, rèpliques, objectes originals de la saga. Va deixar d’explicar el que es gastava al passar dels 15.000 euros. «És com col·leccionar art», es justifica. Però un dia va trobar a faltar més espai. Espai galàctic, és clar. I fa tres anys va començar a construir-se una nau espacial

Es veuen llaunes de cervesa Aspen i el cap d’un androide amb cara d’haver passat un mal dia. «M’ha d’arribar la resta del cos», deixa anar Luis amb naturalitat d’assassí en sèrie. Allà estàs, al passadís de la Nostromo, immers a la pel·lícula que va rodar Ridley Scott el 1979 (avui segueix entre les més vistes d’HBO). Al fons, un laboratori, amb el seu microscopi i el seu alien espaterrat per examinar. Uns passos i entres a la Narcissus. És la nau on (espòiler) s’escapoleix amb conflictes la tinenta Ripley (Sigourney Weaver). Així que un es posa en guàrdia sense voler a l’estil de protagonista galàctic. I, sí, acabes descobrint un cap alienígena de mida real: fa gairebé un metre.     

El Luis ha decorat el local ell mateix. «Sí –assenteix–, amb fotos de la pel·lícula. Amb fusta i amb la caladora». A mig recorregut, queda confirmat que hi ha posat un parell d’ous. Hi ha dos ous d’alien  a mida real. «El meu somni –afegeix– és que em toqui la loteria i recrear la nau sencera».  

‘Aliens’ de mida real

El guia intergalàctic explica cada detall amb minuciositat d’historiador. És com fer un màster exprés de la saga. I això és molt dir: Alien té tres seqüeles, dues preqüeles i dos ‘crossovers’ amb Predator.

Llum verda amb boirina. Això és que has arribat a Hadley’s Hope, la colònia protagonista d’Aliens:  El regreso (1986). El passadís és ple d’armes XXL, passaports militars, fins i tot hi ha l’armilla original d’un dels marines protagonistes. El Luis es nega a dir-ne el preu. «Igual la meva dona em mata, que no el sap», diu somrient. «La xifra té tres zeros».

Una reina alien de mida real intenta atrapar-te des d’una porta amb forats de bala. A l’altre costat, un plàstic ensangonat et convida a endinsar-te en Alien³ (1992) i a la resta de films de la saga. 

Una escena en viu de la segona pel·lícula de la saga: la reina alien ensenya dents des d’un ascensor semiobert. / SERGI CONESA

No havia de ser més que el seu «local», la seva «cova», un local d’un altre món on fer una cervesa amb els col·legues. «Però es va començar a fer una bola», diu el Luis esbufegant. A les xarxes ja l’han rebatejat com a «Museu Alien». Ho és. Exposa fotos de rodatges, storyboards, fins a una urna de ‘Prometheus’ firmada per Ridley Scott. A la nau barcelonina fins i tot ha ressonat en viu la veu de la tinenta Ripley. Fa un any va estar de visita l’actriu de doblatge María Luisa Solá. La Casa Blava va rodar aquí un videoclip. Pròximament serà escenari d’una pel·lícula.  

 

Una hora de ‘tour’

El Luis rep visitants en el seu temps lliure. Una hora de tour amb algun petit crit d’àlien de fons i la inquietant banda sonora de Jerry Goldsmith. Cal posar-se abans en contacte amb ell via Instagram (@luis_nostromo) o per mail (luisnostromo@gmail.com). «Ara tinc una mica d’allau», assegura. Compte, que d’aquí no hi ha escapatòria a l’estil de Messi. No hi ha rastre de burofax.