L'Eixample d'Antoni Rovira que no va poder ser

Quan el veus, et sembla un senyor entranyable del barri que et convida a seure al seu costat. Però quan descobreixes la història d’aquesta estàtua de bronze, et cau encara més en gràcia. Parlemd’Antoni Rovira i Trias(1816-1889), popular arquitecte en la seva època que va guanyar el concurs per concebrel’Eixample, projecte finalment atorgat pel govern central aIldefons Cerdà.

Si aquest últim es va fer cèlebre, Rovira passarà als annals per altres obres arquitectòniques com elmercat de la Concepciói el deSant Antoni, entre d’altres, i per la plaça que porta el seu nom (també coneguda com la plaça dels Tres Senyors). Es troba entre els carrers de la Providència, de Rabassa i del Torrent de les Flors, en ple barri de Gràcia, i allotja aquesta escultura asseguda en un banc públic davant un pla a terra que descobreix quins eren les seves intencions per a aquella nova Barcelona. Una idea en certa manera similar a la de Cerdà, però que consistia en un eixamplament radial –que no quadriculat, com és actualment– per unir el centre històric amb el que llavors eren pobles: Sarrià, Horta i Gràcia.

Som a la plaça de Rovira davant aquest mapa per exprés desigd’Alberto Twose, arquitecte de 37 anys que no només se sent vinculat a aquest lloc perquè aquí té el seu estudi (two-bo.com) i comparteix ofici amb l’homenatjat, sinó perquè, a més, sent «especial afecte» per ell, ja que va ser «el gran oblidat de l’Eixample i el seu mèrit es pot descobrir aquí».

A més, l’Alberto deu a ell i a Cerdà una passió i un ofici: col·lecciona lesrajoles i mosaics hidràulicsde l’era modernista deBarcelona. Aquesta tasca de rescat va començar el 2009 de forma fortuïta. «Estava fent una obra i vaig agafar un parell de peces que em semblaven boniques i s’anaven a llençar. Dies després, passejant pel carrer, vaig veure un contenidor ple de mosaics i me’ls vaig emportar a casa. Llavors, vaig començar a fixar-me cada vegada més i, com que llavors no estaven de moda ni es valoraven, es trobaven moltes peces per l’Eixample». Juntament amb els seus socis, van crear el compte d’Instagram@rescued_tile_bcn, on exhibeix els seus descobriments.

A més de reaprofitar moltes peces en obres i mobiliaris, recopilen les fotos, lloc d’origen i data de construcció de l’edifici d’on procedeix cada model en un enorme catàleg que s’ha convertit en una bíblia de les rajoles modernistes de la ciutat. «Són centenàries, plenes de color i de dissenys diferents, que estan profundament lligades a l’expansió de Barcelona. Sense l’Eixample ni la construcció de tants edificis, mai hi hauria hagut tant mercat d’aquest material». 

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Per cert, ¿t’imagines on conserva la seva col·lecció? En un soterrani de la mateixa plaça, amb el Rovira de bronze muntant guàrdia just a sobre. Casualitats de la vida.