'Barcelona postal'

Molts insisteixen queBarcelonaés bona si la bossa sona, però l’únic cert és que un no pot entendre aquesta ciutat sense entendre d’una vegada a què sona. 

Davant d’eslògans institucionals que l’obligaven a posar-se maca (el lema en qüestió sempre em va sonar fatal, com a ordre de maltractador), durant un temps molts veïns del Raval van penjar aquelles pancartes d’‘Això és un barri, no un escenari’. Però, per bé i per mal, Barcelona en realitat és una postal des que ho va dir el 1982 el seu cronista més lluminós: galàctic i esmunyedís, sense compromís, es presentaJaume Sisa.

Ara que Anagrama edita tots els seus llibres (lletres de cançons, poemes, cartes, descarts), és bon moment per reivindicar que el seu àlbum 'Barcelona postal’és el millor retrat que s’ha fet d’aquesta ciutat. Sisa feia bona la intuïció del rumber Gato Pérez, que va pontificar que la saviesa es troba en tres llocs: el carrer, la biblioteca i la talaia (en el seu cas, telescopi i planeta remot). Còmic de Bruguera, espectacle amb perruquí del Paral·lel, bola de neu de bolero i ie-ie despentinat. Amb aquest disc, ideat junt amb l’artista Antoni Miralda (un altre dia parlarem d’ell), aquest noi del Poble-sec va atrapar la veritat barcelonina, tal com va anticipar amb una altra cançó que algun dia tancaria la Rambla, potser per un atemptat. S’assecarien les fonts, els quioscos tancarien i la ciutat se sentiria com ell sense la seva noia: «Cagundeu, què sol que estic!». 

La primera cançó de ‘Barcelona postal’, preciosa, és seva, i parla d’aquesta ciutat que va i ve i rep, sideral i casolana, expansiva i d’acollida. La resta són versions, encadenades per un dial de ràdio que sintonitza la poesia, d’altres de compostes per tota mena d’autors de tots els materials i procedències: Charles Trenet, Gato Pérez, Augusto Algueró i Maurice Chevalier, entre d’altres. 

A mi aquest disc me’l va regalar el meu cosí. Bé, en realitat només me’l va prestar i mai l’hi vaig tornar (allà on siguis, gràcies i perdó). Quan me’l va regalar, jo vaig pensar en les postals que, segons la meva opinió, millor definien aquesta ciutat. Les venien als quioscos de la Rambla. ‘Barcelona de nit’: i una postal totalment negra. ‘Barcelona amb neu’: blanca. I la primera secció columnística que vaig fer en la meva vida, en la beca del meu primer diari, portava precisament aquest títol: ‘Barcelona postal’. Em prometia explicar llocs especialíssims d’aquesta ciutat i vaig acabar parlant de bars pakistanesos, vistes del port, gestos en la partida de petanca. Tampoc hem canviat tant. 

‘Collage’ de sensibilitats

‘Collage’ de sensibilitatsLa teoria galàctica de Sisa exposa que es pot entendre el tot a través de cada part: el cosmos a partir d’una ensaïmada del forn Mestral, la idiòcia humana a través del mal gest d’un urbà, la ciutat i el món i l’univers a través d’una tornada. La vida com això que tindria sentit només per un moment veritablement memorable.

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Dic, repeteixo, que només es pot entendre aquesta ciutat, omnívora i inclusiva, acomplexada i poderosa, a través d’aquest ‘collage’ meravellós de sensibilitats. De Barcelona a Múrcia, de l’horta l’alegria; des de Barcelona a Vigo, ‘os centollos’ per la ria. Si la feina t’abandona, i aquell vers no t’inspira, quan l’amor et decep i els amics no et conviden, un anhel que encara albires... és la llum de Barcelona: «Mira, mira la Ciutat Comtal, és turística i domèstica, és una postal».