Fes un volt en 600 per Barcelona

Segons veus el cotxe, et venen ganes de fer un volt, com es feia als 70. Compte, que amb l’atac de nostàlgia se’t pot escapar un acudit de Marianico el Corto. Allà hi ha el casset amb els seus «nous acudits» (això posa a la cinta), junt amb el de Los Brincos, Fórmula V, Perales, Pimpinela, Camela. El top ten de les gasolineres condensat en una guantera. ‘Demasié p’al body’ 

«Passarem dues hores en un 600», anuncia Rafael com si acabés de sortir de Cuéntame cómo pasó. Rafael Calabria ni tan sols havia nascut quan va sortir de fàbrica l’últim 600. Ni ell ni la seva dona, Raquel López. Però ara en tenen nou. Són els ideòlegs d’aquesta «Seat 600 Experience», així l’anomenen. «Descobreix Barcelona –inciten a la seva web– conduint un autèntic 600». 

«¡Aquí entràvem vuit!», jura una senyora que es fa 'selfies' amb compulsió de fan. Vuit, diu. Avui n’hi cabeu quatre ben justet amb els genolls desbordant el volant i el cap fregant el sostre.  

Hi ha quatre 600 aparcats a un parell de carrers de la Sagrada Família. Una desena de persones van entrant als minicotxes amb nervis de debutant. Abans d’arrencar, el Rafael et dona instruccions vintage. «Si plou, treu la mà», diu rient. Netejaria els vidres amb més empenta que aquests parabrises fins i tot el ‘karate kid’ després de posar cera i polir cera. Això d’allà baix és l’estàrter, diu assenyalant-lo el Rafael. Ara engega un, dos, tres interruptors, com si estigués activant un gadget del cotxe de James Bond. Està encenent els llums. «No atropelleu ningú, si us plau», diu somrient. Ben aviat entendràs el sarcasme. T’avançaria Rajoy caminant ràpid.  

«‘Cuén-ta-meee’ –encens el radiocasset i comença a sonar Fórmula V–, ‘có-mo-te-ha-iiiii-doooo’». Gires el volant i, ¡uf!, ja no recordaves la direcció insistida. Fas acceleraments com si tinguessis complex de Lamborghini. Cal seguir un Renault 4, el 4 Llaunes de tota la vida. És on va el Rafael. La comitiva amb rodes crida més l’atenció que Casado fent el cop de volant cap al centre. 

«És redescobrir la ciutat amb la mirada en el passat», afirma el Rafael. «Volíem reflectir una experiència en grup fent les coses amb la il·lusió que es feien quan un es comprava un 600». Fa quatre anys que van muntar Trip Troop Vintage Tours. Tenen quatre 600 a Barcelona. Aquest mes se n’han posat a rodar cinc més per Madrid. 

¿Per què 600? «Tenen un component emocional molt gran en molta gent –responen–. Tothom ha tingut un 600 o té un pare o un tiet o un avi que en va tenir un». Era el cotxe del poble. La Belén Esteban de l’època. Calculen que encara n’hi ha uns 10.000 circulant per Espanya. «Hi ha un mercat de segona mà bastant ampli –assegura el Rafael–. Des de 2.500 euros, ja tens una cosa que tiri».

«És un cotxe que desperta simpatia» 

Acabaràs vagarejant pel Gòtic amb complex de Kardashian: tothom et somriu, et fa fotos, t’ensenya el polze cap amunt. «És un cotxe que desperta simpatia de manera natural», afirma el Rafael. Acabes pletòric, saludant els vianants amb posats de reina i xiulant amb més èmfasi que en l’era Guardiola. 

Aquest és el night tour dels dissabtes. Condueixes de l’Eixample al Gòtic, pares a proveir-te al Bar La Plata i acabes pujant per passeig de Gràcia. Tenen un tour de diumenge per Montjuïc i fins i tot un Gaudí Tour. (Tots costen 39 euros per persona). També lloguen els 600 (tres hores per 75 euros, i tot el dia per 98 euros). I fins i tot fan rutes per a grups amb furgonetes. Amb les Volkswagen t1, les dels ‘hippies’ dels setanta. 

Per cert, a l’oficina guarden més de 1.500 cassets vintage per anar-los alternant. Pel que sembla, les cintes van desapareixent misteriosament dels 600. Encara sobreviu «algun incunable d’El Fary», diu rient el Rafael.

Notícies relacionades

Celebra Sant Jordi amb roses i un bon formatge

Els orígens miners de Súria en un museu

 «L’experiència de conduir-lo és molt guai», diu el José, un dels conductors vintage d’avui. Tots acaben compartint batalletes al pàrquing. «Nosaltres hem estat recordant quan ens vam casar», comenten l’Antonio i la María, els més veterans. En la seva lluna de mel van fer 5.000 quilòmetres amb un 600. Ella s’acomiada fent que no amb el cap: «Em veig amb un 600 a casa».