el museu imaginari

Ateneu de Vallcarca, quilòmetre 0 de Lágrimas de Sangre

La banda sempre seguirà vinculada al moviment associatiu del lloc on va néixer el seu rap combatiu

Núria Martorell

Ateneu de Vallcarca, quilòmetre 0 de Lágrimas de Sangre

ALVARO MONGE

El germen del rap combatiu de Lágrimas de Sangre s'ha de buscar a l'Ateneu de Vallcarca, epicentre imprescindible de diverses (i necessàries) causes. "Des de l'autogestió, fa més de 20 anys que diferents generacions conserven i alimenten el moviment associatiu i recolzen, per exemple, actuacions contra el genocidi urbanístic i l'especulació immobiliària que pateix el barri", constata Still Ill, un dels MC del grup i qui, per a l'ocasió, agafa la veu cantant.

Des que LDS va oferir el seu primer concert aquí, no va dubtar a involucrar-se. "Es programen setmanalment bandes underground ¡i en un am­bient molt familiar!, una cosa que no passa en altres llocs, ja sigui per un tema de preus, pels segurates de torn o pels horaris".

Lágrimas de Sangre ha passat d'actuar davant un grapat d'amics a congregar centenars i centenars de fans que combreguen amb les seves consignes contestatà­ries. Alguns dels seus videoclips, com 'Voy a celebrarlo', acumulen xifres vertiginoses (més de 4,5 milions de visualit­zacions) i en el recent 'Rojos y separatistas' deixa clara la seva postura política (en dos mesos suma més de 418.000 entrades). 

"A l'Ateneu de Vallcarca vam començar, com molts altres conjunts, aprenent a organitzar-nos també com a col·lectiu. Llavors, érem més joves i aprofitàvem qualsevol oportunitat per agafar el micro i rapejar. Ho recordem amb nostàlgia i encara ens apleguem per rememorar aquells temps i improvisar una mica. És cert que ara cantem en festivals davant desenes de milers de fans, però res és comparable a l'ambient d'aquí, amb el seu aforament de tot just 50 persones".

A l'origen sempre hi ha la paraula (en el seu cas, contundent; rapejada). 

Notícies relacionades