el museu imaginari
Ateneu de Vallcarca, quilòmetre 0 de Lágrimas de Sangre
La banda sempre seguirà vinculada al moviment associatiu del lloc on va néixer el seu rap combatiu
El germen del rap combatiu de Lágrimas de Sangre s'ha de buscar a l'Ateneu de Vallcarca, epicentre imprescindible de diverses (i necessàries) causes. "Des de l'autogestió, fa més de 20 anys que diferents generacions conserven i alimenten el moviment associatiu i recolzen, per exemple, actuacions contra el genocidi urbanístic i l'especulació immobiliària que pateix el barri", constata Still Ill, un dels MC del grup i qui, per a l'ocasió, agafa la veu cantant.
Des que LDS va oferir el seu primer concert aquí, no va dubtar a involucrar-se. "Es programen setmanalment bandes underground ¡i en un ambient molt familiar!, una cosa que no passa en altres llocs, ja sigui per un tema de preus, pels segurates de torn o pels horaris".
Lágrimas de Sangre ha passat d'actuar davant un grapat d'amics a congregar centenars i centenars de fans que combreguen amb les seves consignes contestatàries. Alguns dels seus videoclips, com 'Voy a celebrarlo', acumulen xifres vertiginoses (més de 4,5 milions de visualitzacions) i en el recent 'Rojos y separatistas' deixa clara la seva postura política (en dos mesos suma més de 418.000 entrades).
"A l'Ateneu de Vallcarca vam començar, com molts altres conjunts, aprenent a organitzar-nos també com a col·lectiu. Llavors, érem més joves i aprofitàvem qualsevol oportunitat per agafar el micro i rapejar. Ho recordem amb nostàlgia i encara ens apleguem per rememorar aquells temps i improvisar una mica. És cert que ara cantem en festivals davant desenes de milers de fans, però res és comparable a l'ambient d'aquí, amb el seu aforament de tot just 50 persones".
A l'origen sempre hi ha la paraula (en el seu cas, contundent; rapejada).
Notícies relacionades
