Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

EL MUSEU IMAGINARI

La Torre de l'Aigua, a la Clota: història d'un acte de rebel·lia

La periodista Emma Quadrada ens descobreix l'emblema del barri amb més caràcter de la ciutat

Imma Muñoz

Quan el dia 18 de gener Emma Quadrada presenti el 'Codi de barris' (a Betevé, els dijous a les 22.20 hores) número 73, podrà dir, sense exagerar ni un pèl, que ha posat els peus (i el somriure radiant que sempre els guia) a tots els barris de la ciutat. 

Començarà llavors una nova etapa, centrada en la gestió cultural (ja estava sospesant un projecte, el festival LiterNatura), que l’ha de portar a explorar nous camins, com va fer el dia que es va endinsar per un que, més que per l’espai, semblava navegar pel temps fins a una Barcelona que feia molt que havia deixat d’existir, però que en conservava una espurna en aquest barri de la zona nord, la Clota, ple d’històries que mostren el caràcter dels seus habitants.

¿Un exemple? El de la Torre de l’Aigua, construïda el 1922, el lloc que Quadrada ha triat com a emblema d’aquest «últim reducte del que va ser un dia la ciutat» que la fascina. «Deien que l’havia edificat un veí per a la seva dona, com a acte d’amor, però la veritat és molt més prosaica: resulta que l’home tenia vistes al mar des d’aquest terreny elevat, fins que li van plantar un edifici que els hi tapava. Lluny de resignar-se, va construir una edificació més alta que la que li havien posat davant: aquesta torre. I aquest acte de rebel·lia m’encanta», explica.

BARRI SUPERVIVENT

També la possibilitat d’escapar-se de la ciutat sense sortir-ne que ofereix el barri, format per casetes, camins i horts fins on no arriba el fragor urbà. «És la zona amb menys densitat de població de Barcelona, amb uns 600 empadronats. Però no et pots ni imaginar com la defensen»: va sobreviure a les grues en la bogeria urbanística del 92, i, encara que hi ha terrenys edificables amb projectes a l’espera de temps millors, la seva associació de veïns lluitarà per no perdre l’essència. Que ja saps com són els gals.