Una gran ‘Turandot’ reviu en el seu centenari

Celebrar el centenari d’una òpera tan popular com Turandot, de Puccini, i fer-ho en la data exacta de l’efemèride és un motiu d’orgull per al programador. En aquest cas no es tractava del Liceu ni de cap teatre d’òpera. Tampoc d’un auditori, perquè la iniciativa ha sigut de la Franz Schubert Filharmonia i del seu director titular, Tomàs Grau. Segons va declarar el mestre, amb aquesta òpera va tenir un amor a primera vista. I dissabte a la nit va aconseguir el que somiava: dirigir l’obra el 25 d’abril del 2026, coincidint amb el centenari de l’estrena de l’òpera pòstuma del geni italià.

Puccini va morir quan estava escrivint l’últim acte de l’obra, per la qual cosa sol utilitzar-se el final proposat per un col·laborador, Franco Alfano. El mestre havia orquestrat la partitura fins a l’escena de la mort de l’esclava Liù. Per al duo final entre Calaf i Turandot, el compositor va deixar 36 pàgines d’esbossos, idees i anotacions. Després d’un parell d’anys de feina, el mític Arturo Toscanini va aprovar el nou finale, i va estrenar l’obra el 25 d’abril de 1926 al teatre Scala de Milà. L’èxit va ser immediat i Turandot s’ha convertit en una de les més programades de les escrites al segle XX.

En aquesta proposta semiescenificada pel director d’escena Jordi Gastó es va utilitzar l’escenari del Palau amb intel·ligència, amb moviments ben plantejats, discrets i elegants, així com el vestuari; també va tenir les seves picades d’ullet simpàtiques, com fer servir el llibre vermell de Mao com a llei imperial. La soprano Lianna Haroutounian va ser una Turandot perfecta, poderosa, amb aguts ben clavats i sensibilitat per apianar, imposant-se a la massa orquestral i coral amb una veu bonica i carregada d’harmònics. Esplèndida la Liù de la soprano Carolina López Moreno, d’impecable línia vocal i gran domini dramàtic del paper, imprimint pianissimos cristal·lins, tot i que el de l’agut del Signore, ascolta resultés irregular.

Notícies relacionades

Aarón Martínez, l’adolescent que fa art amb un boli Bic, estrena la seva primera exposició

El dilema de Sixena: ¿qui s’hi atreveix?

El tenor Xavier Moreno va ser un Calaf suficient, amb totes les notes, sí, però la seva emissió no sempre va comptar amb l’ajuda del mestre. David Cervera va cantar un Timur voluntariós i Carles Pachon, Andrés Moreno i Marc Sala van interpretar els ministres amb sobrada solvència, i van comptar a més amb el gran Raúl Giménez en el rol de l’Emperador. A tots ells es van unir les educades veus dels integrants de l’Orfeó Català i del Cor Infantil de l’Orfeó Català.

La Franz Schubert Filharmonia es va mostrar entregada, concentrada, acolorida i sempre brillant, molt ben guiada per Tomàs Grau, a qui per moments va semblar trair-li la seva passió per l’obra, donant massa canya a l’orquestra i, a estones, fagocitant fins i tot l’Orfeó Català.