U2 apunta a la seva resurrecció

De la mateixa manera que l’epé Days of ash va veure la llum per sorpresa el 18 de febrer passat, U2 va posar en circulació un altre disc de sis cançons, Easter lily, també sense previ avís, i triant un dia ben carregat de simbologia. Si llavors va ser el Dimecres de Cendra, aquesta vegada l’arribada del nou àlbum va tenir lloc en plena Setmana Santa i Divendres Sant, unes dates amb significats relatius a l’expiació i a l’horitzó de la resurrecció. Un ancoratge que ens parla de l’estat anímic del grup, que planeja publicar a la tardor el seu primer àlbum amb cançons noves des del 2017.

Si a Days of ash ressonava el soroll i el dolor del món amb les seves mirades posades en Ucraïna, Palestina i l’Iran, ara Easter lily ofereix un material una mica més bolcat cap endins, amb pistes entorn de l’amistat, la pèrdua i l’examen de consciència.

Són cançons, com diu The Edge (a la publicació centrada en el grup Propaganda), que exigien "una atenció especial" i que es regeixen per paràmetres propis. La primera, Song for Hal, és una ofrena al seu amic, el productor Hal Willner, mort el 2020 de complicacions derivades de la covid-19, i desplega una esvelta melodia en tensió amb les depurades intensitats guitarrístiques. Paraules reconfortants en la serena veu de Bono: "No estàs sol quan estàs de genolls / No estàs sol si ningú et veu caure".

Easter lily representa un nou pas en la maduració d’U2, que llueix més meditabund que conqueridor. Exhibeix els seus dubtes i debilitats fonent el distintiu poder instrumental amb línies narratives que apunten a l’autocrítica, a un procés de nuesa de l’emperador. Però la tensió instrumental pròpia d’U2 segueix allà i s’eleva a In a life, on cobra forma una tornada majestuosa als interiors de la qual flota el desemparament: "Em sento sol, necessito que ho sàpiguen / Mai he aconseguit res pel meu compte", repeteix Bono. A Scars demana que no cobrim les nostres ferides, muntat en una dinàmica alhora robusta i acollidora.

Empalma, sense pauses, amb Resurrection song, peça que combina la malla guitarrera i el ritme amb ecos tribals, i amb l’escena joiosa d’Easter parade, amb la tornada més àlgida del paquet. Som al cim de l’epé, en la planícia del qual reposa el tema final, el més llarg (6’48’’), Coexist (I will bless the Lord at all times? Un Bono pròxim, deixant anar un confessional spoken word i desdoblant la seva veu amb diferents tractaments.

Brian Eno és coautor de la peça, i els seus soundscaps l’acompanyen quan surt de la seva closca i mira al voltant: "Drons sobrevolen inconscientment crims de guerra / ¿Beneiré el Senyor en tot moment?".

Uns U2, desconsolats i escèptics, en un dels temes més esquinçadors de tota la seva discografia, convidant-nos a pensar que, una dècada després del seu últim cicle creatiu, encara pot sacsejar i commoure.

U2

‘Easter Lily EP’

Notícies relacionades

Barcelona acull la principal competició de ‘burgers’

Springsteen se la juga amb la seva gira anti Trump

Island-Universal

Rock