Les noves estrelles de la clàssica i les consagrades comparteixen cartell a BCN

Fa gairebé 10 anys Ibercamera va donar a conèixer el virtuós pianista Daniil Trifonov i fa molt menys Palau 100 va presentar a Barcelona Klaus Mäkelä, el jove i prestigiós músic finlandès. Tots dos estan fent una carrera meteòrica. Stephanie Childress és un altre prodigi de la naturalesa, com va poder descobrir el públic barceloní la temporada passada en el seu debut com a principal directora convidada de l’OBC. La directora francobritànica de 26 anys farà el seu primer Palau el 22 de maig amb l’orquestra barcelonina interpretant Boulanger, Guinjoan, Garreta i Sibelius.

La temporada vinent el públic podrà gaudir de nou de Tarmo Peltokoski, que recalarà al Palau al novembre al capdavant de la Hong Kong Philharmonic Orchestra. Als 26 anys, segueix la línia de Mäkelä. És l’últim producte de la factoria finlandesa. "El públic acostuma a voler veure el que ja coneix. La nostra feina com a programadors és ajudar el públic a descobrir altres artistes", assenyala Joan Oller, que junt amb Mercedes Conde s’encarrega d’aquest treball en els cicles que depenen de la Fundació Orfeó-Palau al Palau de la Música Catalana.

La renovació també és clau en un mercat en el qual estrelles com Zubin Mehta cada vegada dirigeixen menys. Com en el rock, els comiats en la clàssica mai són definitius del tot. I els artistes longeus són autèntiques vaques sagrades. N’hi ha prou de veure les carreres de pianistes com Martha Argerich, Maria Joao Pires i Elisabeth Leonskaja. Aquesta última ha fet un recital fantàstic al Palau aquesta setmana als seus 80 anys i Argerich, amb 84, va impressionar fa algunes setmanes a L’Auditori en la seva actuació junt amb l’Orchestra della Svizzera Italiana dirigida per un altre veterà, Charles Dutoit. "Els joves han de competir amb ells", recorda Oller. Igual que en el tennis mundial, el top està sempre molt disputat entre nous valors amb ganes, disposats a donar-ho tot per conquerir el públic, i els artistes venerats, de sòlida trajectòria, el nom dels quals atrau multituds.

El valor d’una batuta

Una de les cares noves que es veuran a Barcelona el curs vinent és Martin Rajna, director hongarès de 30 anys que des de molt jove va cridar l’atenció de grans col·legues més veterans com Zoltan Kocsis i Adam Fisher. Rajna debutarà amb Ibercamera al capdavant de l’Orquestra Nacional d’Hongria amb obres de Bartók i Beethoven. "Cal escoltar per saber si algú val o no. I no només els concerts que fa, sinó també el que comenten d’ell altres músics", assenyala Josep Maria Prat, president d’Ibercamera. Oller també acostuma a estar atent al que comenten els instrumentistes a l’hora de valorar una batuta. Els seguidors en les xarxes socials és una cosa que en la clàssica, per ara, no es té tan en compte. "És una cosa que es mira, però no és decisiva", afirma Oller. El criteri principal a l’hora de programar un artista no ha canviat: el talent i la qualitat són els aspectes principals.

Veurem si la carrera de Yudania Gómez Heredia, la directora musical de l’Orquestra Heritage que acompanya Rosalía, que no era en el radar de la majoria de programadors, passa a merèixer una altra consideració després del seu fitxatge per l’estrella catalana. De moment els seus seguidors a Instagram s’han multiplicat com mai s’hauria imaginat. "Són molts els factors que influeixen a l’hora d’apostar per un artista. No n’hi ha prou de tocar una peça en un concurs. La qualitat i el talent són necessaris, però també capacitat per comunicar, perseverança i desenvolupar un repertori. Sense oblidar el factor sort", raona Llorenç Caballero, de Barcelona Clàssics.

Cada vegada és menys excepcional veure sòlids músics molt joves capitanejant orquestres. "Fa 30 anys els directors necessitaven tenir certa edat per triomfar, tot i que sempre hi ha hagut excepcions com el cas de Gustavo Dudamel, un altre fenomen, que va assumir la titularitat de la LA Phil amb 28 anys, més jove del que era Esa-Pekka Salonen quan va formalitzar la titularitat amb la formació californiana fent que totes les mirades se centressin en ell. La joventut d’un director ja no suposa un impediment per arribar al top. "Simplement, hi ha talents que tarden més a desenvolupar-se o a donar-se a conèixer", apunta Oller.

Més recitals i més plens

Barcelona Clàssics portarà per primera vegada a la ciutat un director que fa temps que es forja una sòlida carrera: Kazuki Yamada (Hadano, 1979), director japonès de la de Birmingham i de l’Orquestra de Montecarlo, que deixarà la temporada vinent per capitanejar la Deutsche Symphonie-Orchester Berlin. Hi ha moltes ganes de veure’l en directe. No sempre les cares noves són joves. També hi ha artistes que, pel que sigui, no s’han prodigat gaire a la capital catalana com és el cas de Yamada. Un hàbil director d’orquestra i de cor que ha seguit els consells del seu compatriota Seiji Ozawa, que oferirà la Novena simfonia de Mahler, amb l’Orchestre National du Capitole-Toulouse Métropole.

El mercat dels concerts de música clàssica ha anat a més, especialment després de la pandèmia. "Avui tenim més concerts a Barcelona que fa 20 anys, i també estan més plens". Fa 30 anys les discogràfiques tenien molt més poder que ara a l’hora d’introduir joves talents. Actualment són els programadors de les sales o els programadors externs. "Cada sala segueix el seu criteri, pensa en el seu públic. Ara el mercat està més fragmentat".

Notícies relacionades

El poeta queno volia creure en la mort

Lorca, inèdit i en sabatilles

Els principals auditoris europeus tenen la seva pròpia fórmula per introduir nous intèrprets o quartets a través de Rising Stars. Cada temporada aposten per un màxim de sis joves talents a qui ajuden a fer una gira per 24 sales reconegudes, una cosa que els permet desenvolupar-se com a artistes i tenir visibilitat. Molts han entrat així en la lliga dels artistes professionals com els Kebyart Ensemble, que el dia 28 actuaran al Palau, o la pianista Khatia Buniatishvili.

Els concursos i els premis són una altra manera d’obrir-se camí. Entre els més importants hi figura el prestigiós Concurs Internacional Chopin de piano, que se celebra cada quatre anys i que va impulsar al principi de les seves carreres artistes com Argerich i Pollini. O La Maestra, concurs de batutes que des del 2023 se celebra a París a fi de potenciar joves directores i trencar el sostre de vidre en el podi de la clàssica.