Sis exconsellers de Cultura recolzen l’Ateneu de la Cançó

El projecte per crear a Barcelona l’Ateneu de la Cançó, un escenari estable per a la cançó d’autor, impulsat des de fa uns anys des del festival Barnasants, cobra un nou impuls amb l’adhesió de sis dels vuit consellers de Cultura dels últims 20 anys, que expressen el seu suport a través d’una carta oberta. Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras, Santi Vila, Lluís Puig, Laura Borràs i Àngels Ponsa firmen aquest document en el qual defensen la materialització d’un equipament, entès com "una infraestructura clau per preservar i impulsar el gènere".

La cançó d’autor, comença dient la carta, "constitueix una de les formes d’expressió cultural més genuïnes del nostre país, amb arrels que es remunten a la tradició trobadoresca medieval del segle XII, quan als territoris de llengua catalana i occitana naixia una de les primeres grans expressions de poesia musicada en llengua romànica". Una tradició que s’ha preservat al llarg del temps, que "va esdevenir una eina fonamental de resistència cultural i política durant la dictadura franquista" i que avui continua sent un vehicle a través del qual "la joventut creativa pot plasmar la realitat social i política", a més de ser "un dels canals més efectius de popularització de la nostra poesia entre el gran públic".

Barcelona "encara no disposa d’un equipament de referència dedicat a preservar, estudiar, difondre i projectar la cançó d’autor i el seu llegat social i polític", afegeix la carta. L’existència de l’Ateneu permetria "preservar el patrimoni musical i documental" de la cançó d’autor, així com "impulsar la investigació i la memòria democràtica vinculada a la música", "promoure la creació contemporània en llengua catalana", "recolzar el talent emergent i el teixit cultural", "generar espais estables d’exhibició i trobada artística", "reforçar la transmissió intergeneracional" i "projectar internacionalment la cultura musical del país".

Local de titularitat pública

Els signants situen l’Ateneu a la ciutat de Barcelona, com a "capital del país", i destaquen el festival Barnasants com el seu "aliat natural". La carta acaba amb una crida a les institucions, l’Ajuntament, la Generalitat, la Diputació i el Ministeri de Cultura, a treballar amb Barnasants i amb altres entitats que s’hi puguin sumar perquè el projecte es faci realitat. L’Ateneu de la Cançó ha de ser així un "equipament de titularitat pública i amb les fórmules de gestió adequades i els recolzaments necessaris".

Notícies relacionades

Tractaments estètics per a homes

Molt més que la Phoebe Buffay de ‘Friends’

La iniciativa de crear l’Ateneu de la Cançó compta amb uns anys de recorregut i, ja el 2020, Barnasants va promoure un manifest a favor de la seva creació que van subscriure 260 figures del món musical, entre elles noms com Silvio Rodríguez, Serrat, Paolo Conte, Víctor Manuel, Ana Belén, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Sisa, Manolo García, Martirio, David Carabén, Ismael Serrano i Pascal Comelade. El seu primer impulsor, Pere Camps, creador de la mostra, indica que l’Ateneu ha de ser "la casa gran" dels cantautors, un espai "que pugui combinar l’estudi i la preservació de la memòria de la cançó amb la creació artística contemporània". Per a l’actual director de Barnasants, Marçal Girbau, que l’Ateneu no existeixi "és una absoluta anomalia nacional", ja que la cançó d’autor "és probablement el gènere artístic més genuí del nostre país".

El projecte, que pren com a referència equipaments amb recolzament públic com la sala Beckett o el Centre Artesà Tradicionàrius, apunta a un espai d’uns 1.800 metres quadrats que manegi un pressupost estimat d’1,21 milions d’euros, del qual l’aportació institucional seria del 64%. Barnasants reclama "un compromís institucional més gran" i "la formalització d’un conveni a llarg termini que garanteixi l’estabilitat del projecte".