"Que ens recomani Sánchez ens agrada i no ens agrada"

En el seu primer disc, Minibús va transitar un rock amb ascendent psicodèlic en què flotaven referents dels 60, de Pink Floyd al pioner grup català Els 3 Tambors, del qual va remodelar la seva adaptació del sarcàstic Tombstone blues, convertit en Romanço del fill de vídua. Allà posaven un accent "en la contracultura catalana", explica Fonfría. Un imaginari dissident que "que s’escapava dels marges d’allò políticament correcte, de la Catalunya molt ordenada, amable i burgesa".

Aquella pulsió torna a ser present, però les cançons ara són més corpulentes, preservant el punt de fuga lisèrgic, però tensant les guitarres i multiplicant les capes. "Som molt poppies i ens agraden les cançons canòniques amb la seva tornada", apunta el guitarrista. Van pressentir que podien convertir-se en un grup de revival. "I en aquest segon àlbum hem tingut una idea més clara de com volíem sonar, agafant sons més neopsicodèlics", apunta el bateria Edu Lazo.

Se serveixen d’influxos, igualment, pretèrits, que van del rock alemany dels anys 70 ("sobretot Neu!") al so Manchester i el shoegazing dels primers 90, tot això amb una actitud vocal, per part de Fonfría, que pren nota de la "masculinitat gamberra però no agressiva" de Lou Reed. "Però hi ha un grup que sintetitza tot el que ens agrada: els argentins Winona Riders".

Colònies del rock

Notícies relacionades

Sílvia Pérez Cruz: "Vaig cantar a la cimera progressista perquè la pau va primer"

Barnasants tanca amb un 33% més d’entrades i 15.000 assistents

En aquest nou àlbum, el títol del qual apunta a "l’ambivalència de la vida, que pot ser molt bonica i també molt dura", s’han aliat amb Youth (el baixista i productor multitasca de Killing Joke), amb qui van treballar en el seu estudi a Granada, amb vista a Sierra Nevada. "La nostra idea de com havia de sonar el disc ja la teníem bastant clara i ell només va intervenir en l’estructura de les cançons: tornades, ponts...", explica Fonfría. La convivència amb ell durant una setmana "va ser com unes colònies del rock, envoltats de discos de platí", afegeix Lazo. Deixant anar idees, Youth era "com una fàbrica de hits".

Un dels temes, Per sentir-me ple, ha resultat ser molt del grat del president Pedro Sánchez, que el va recomanar dissabte passat en el seu perfil de TikTok. "Aquesta cançó m’ha encantat", va assegurar. Gran sorpresa per al grup. "Estava encara mig adormit i vaig fer un parell de scrolls i, quan ho vaig veure, vaig fer un salt al llit", explica Edu Lazo. Per Santi Fonfría "ha sigut una cosa surrealista", explica. "Perquè nosaltres venim de la contracultura i crec que no hi ha res menys contracultural que la socialdemocràcia". L’elogi de Sánchez els ha remogut. "Que ens recomani ens agrada i no ens agrada alhora. No ens identifiquem amb el partit socialista, però la repercussió ens va bé".