Un cant a la imperfecció

Nacho Vegas va formalitzar a Resituación (2014) la seva vocació de cantautor polític, confiant que el lirisme explícit era un material captivador per si mateix, i seduint el seu nucli de fans més ideològic, en el context de l’Espanya indignada d’aquells anys. Ara, Vidas semipreciosas el mostra igual de compromès amb els seus ideals, i d’inclement en ocasions, però també més subtil, i inspirat en les construccions sonores: girs melòdics desperts, arranjaments amb angles, un balanceig atractiu entre el folklore i el rock’n’roll.

L’al·lusió titular al "semipreciós" apunta a una valoració de la imperfecció en uns temps que no són, en realitat, més nítids que el 2014, sinó més aviat al contrari. Allà, llegeix la psique col·lectiva en el tema d’obertura del disc, Alivio, on cita William S. Burroughs ("quizá cualquier placer será un alivio") sobre un tempo abrupte i amb el frec dels violins.

Homenatge a la seva mare

En l’esfera dels estímuls benèfics està la celebració dels afectes: l’homenatge a la seva mare en Fíu, que ell associa a uns valors exhibits amb orgull ("me enseñó que, sin justicia, libertad no es cosa cierta / Por eso en esta familia somos de izquierdas"), sobre la plantilla compositiva del clàssic tema Mula revolucionoria, del colombià Pablus Gallinazo.

El cançoner no està exempt de projecció comunitària, però s’endinsa en angoixes íntimes, ja sigui la seva naturalesa de cantautor (Mi pequeña bestia), l’aprenentatge vital (Piedras semipreciosas) o l’autoanàlisi a partir de l’altre (Los asombros). I quan alça el to i adopta un vocabulari gruixut, entrega una peça consignable, Deslenguarte, cita amb Albert Pla en la qual els sentim tots dos defensant el seu dret a "cagar-se en Déu" una vegada i una altra, a pèl i sense metàfores, amb reg elèctric i un clímax falsament desenfadat.

Notícies relacionades

La papereria Canut fa 100 anys en una cantonada històrica

Les galeries d’art espanyoles es reivindiquen amb una vaga històrica

La invectiva política s’acota en bona part als interludis parlats per Javitxu Aijón (activista dels Sis de Saragossa), la cupaire Anna Gabriel i Adur Ramírez de Alda (condemnat pel cas Altsasu). Els tres donen forma a un riu subterrani que desemboca en Seis pardales, una peça de recorregut commovedor, amb timbres de cançó popular, que parla de la condemna a les sindicalistes de Las seis de La Suiza, i en la qual s’alia amb Rodrigo Cuevas i el duo neofolk L-R.

Aquesta marca asturiana, llengua inclosa, cobra pes amb Les ales (adaptació de Txoria txori, l’himne de Mikel Laboa) i L’acabose, celebració col·lectiva amb paraules de comiat en català i eusquera (llançades pels membres del grup), guitarres reverberades amb ecos dylanians i un missatge final que desprèn llum i esperança. Aquest Nacho Vegas no es mossega la llengua, però el seu enuig no li impedeix veure l’altra cara del món, i és allà quan treu el millor de sí.