‘Zodiac Killer Project’: el mirall en què el ‘true crime’ s’hauria de mirar

Quan va comprendre que no seria capaç d’obtenir els drets d’adaptació del llibre que volia convertir en documental –escrit per un home que assegurava conèixer la identitat de l’infame però en tot cas misteriós assassí del zodíac–, Charlie Shackleton va decidir en canvi fer una pel·lícula sobre la pel·lícula que no va poder fer. I aquesta obra alternativa probablement sigui fins i tot millor del que l’original mai podria haver sigut, i també una crítica i una celebració que enlluerna per la seva agudesa, la seva honestedat, la seva honestedat, la seva perspicàcia i la seva hilaritat ocasional.

Notícies relacionades

Els 10 millors espectacles del 2025: de ‘L’amor venia amb taxi’ de La Cubana al nou ‘Germans de sang’ al Condal

Bons propòsits seriòfils: una desena de clàssics que t’hauries de proposar d’una vegada el 2026

Més concretament, ‘Zodiac Killer Project’ funciona al mateix temps a tall de meditació experimental sobre els desafiaments i les amargors que fer cine comporta, els límits ètics que sovint es traspassen buscant l’entreteniment i, sobretot, les convencions formals i narratives que converteixen el ‘true crime’ en un gènere tan eficaç i, sobretot, tan moralment qüestionable.

Shackleton, compte, no s’eximeix a si mateix de responsabilitat, ja que reconeix la seva pròpia feina com a part del problema i confessa que també ell hauria utilitzat aquestes trampes en cas d’haver tingut l’ocasió de fer-ho. En qualsevol cas, la seva pel·lícula exhibeix el do de l’oportunitat: hi continuarà havent crims i hi continuarà havent pel·lícules sobre crims però, idealment, ‘Zodiac Killer Project’ hauria de contribuir que en general fossin una mica menys barroeres.