Un misteri amb (anti)heroi sord

En les sèries i pel·lícules hi ha poca representació de la sordesa i la comunitat sorda. De tant en tant, això sí, sorgeixen punts de llum: allà queden la complicada heroïna d’Echo, Maya López (Alaqua Cox), o el brivall de Black rabbit, Joe Mancuso (Troy Kotsur, guanyador de l’Oscar pel seu paper a CODA), personatges que a més d’oferir aquesta representació, no es defineixen tan sols per la sordesa i amplien la classe de papers que poden fer personatges amb aquesta condició.

A aquests exemples s’ha d’afegir ara Reunion (Filmin, estrenat ahir), un al·lucinant thriller entorn d’un home sord, Daniel Brennan (Matthew Gurney), que ha sortit de la presó després de complir 10 anys de condemna per un crim terrible. Ara mira d’ajustar comptes alhora que mira de reconstruir la seva vida, sobretot acostant-se a la seva filla Carly (Lara Peake), una CODA, filla oient de pares sords. Les dues coses, complir venjança i tornar a estar a prop de la Carly, no són compatibles, així que haurà de decidir quina classe d’home ser.

La sèrie va viure durant una dècada al cap del guionista William Mager, que va néixer sord però no va aprendre llengua de signes fins a arribar a la vintena. "Va ser una vegada que em vaig integrar en la comunitat sorda que em vaig adonar de com de difícil que és veure gent sorda com a protagonista activa d’una ficció", explica en una entrevista per correu electrònic. "Habitualment hi ha un únic personatge sord envoltat de gent oient, o un protagonista oient que utilitza llengua de signes. Volia donar-li la volta a això".

Per a això compta amb l’ajuda d’un actor, el britànic Matthew Gurney, imponent a més de sord. "No només aporta dècades d’experiència interpretativa, sinó també la seva experiència com a home sord, que afegeix capes impossibles de fingir", explica Mager. "El que m’impressiona del seu treball és la contenció. La llengua de signes pot ser molt expressiva, però Matthew interpreta el personatge de manera moderada. Crea un personatge dur i tancat que revela la seva vulnerabilitat molt gradualment".

Projecte bilingüe

Ja des del mateix guió, Mager va plantejar Reunion com una producció en dues llengües: BSL (llengua de signes britànica) i anglès parlat. En l’intent de mostrar la varietat de comunicacions que hi ha en la comunitat sorda, el creador mostra gent signant, o signant i parlant alhora, o utilitzant SSC (Centre Sensorial Escocès) i afegint elements de gesticulació. Gent del repartiment com Lara Peake i Anne-Marie Duff, que interpreta la dona de la víctima, van aprendre a signar per al projecte. Alhora, Mager va voler comptar amb molta gent sorda que viu i treballa a Sheffield, centre de l’acció i el lloc on va créixer.

Doble condemna

Al creador li interessava mostrar com d’estretament unides que estan les comunitats sordes. Quan Brennan mata algú, és exclòs de la seva i nota com el terra tremola sota els seus peus. Ja no pot estar a l’únic lloc on va poder ser el seu jo més autèntic. "Per a Brennan, la condemna de presó és doble", explica Mager. "Passa per la presó física, però compleix el seu temps allà i, al sortir, es troba en una classe diferent de presó".

Però el que fa important Reunion pel que fa a representació és que, en realitat, no només parla de la sordesa, sinó que introdueix aquesta condició de manera natural en una cosa que no és l’esperable drama naturalista sinó un estilitzat thriller de venjança. "Col·locant un protagonista sord en el centre d’un drama criminal a l’estil dels anys 70 i 80 volia demostrar que els personatges sords poden existir en qualsevol gènere, no només en històries sobre la sordesa. Els desafiaments són allà, per descomptat, però entrellaçats en un viatge emocional i narratiu més ampli sobre la culpa, la redempció i la connexió".

Notícies relacionades

David Bisbal, nadales d’etiqueta i èxits ‘turbo’

El miracle musical de Rachid B

Produïda per Warp Films (Adolescencia) per a la BBC, la sèrie compta amb l’estilitzada direcció de Luke Snellin (Industry, One day), que també va aprendre llengua de signes durant el rodatge. La reducció de paraules propicia una narrativa eminentment visual: "La llengua de signes és una llengua visual, i vam voler abraçar això tot el possible", diu Mager.

"La sèrie està dissenyada per ser entesa a través de la interpretació, els enquadraments i el muntatge, no només del diàleg. El so és important, de vegades l’utilitzem, de vegades el traiem, però la idea era que la història es pogués llegir sempre visualment. En certa manera, era com tornar als fonaments del cine".