Les deportacions de Trump colpegen l’escena jazzística
El barceloní Albert Marquès grava ‘Dialogue’ amb Rachel Therrien, artista canadenca deportada després de més d’una dècada de residència legal als EUA.
Acostumat a liderar projectes amb una forta càrrega política i social, el pianista barceloní Albert Marquès no imaginava que les polítiques contra la immigració de Donald Trump acabarien creuant-se enmig d’un dels seus treballs més lúdics, un joc d’improvisació amb la trompetista canadenca Rachel Therrien. Després d’un any i mig de gravacions en un estudi novaiorquès, Therrien no va poder arribar al concert de presentació del disc. Dos dies abans, l’artista, de 38 anys, va ser detinguda a l’aeroport de Miami i deportada al Canadà després de més d’una dècada de residència legal als Estats Units.
"Ara mateix estic afrontant el duel, explica Therrien des de Vancouver en conversa amb EL PERIÓDICO. Han passat a penes uns mesos des d’aquell episodi en què va estar detinguda més de trenta hores i separada del seu marit, d’origen cubà, a qui els Estats Units acabaven de concedir un visat que li permetria viure amb ella a Nova York. La trompetista va acabar a Montreal, ell va ser retornat a l’Havana. Vint-i-quatre hores després d’aterrar a Quebec, Therrien encenia el seu ordinador per oferir el concert des de la distància. Ella des de la seva casa familiar, Marquès assegut al piano de la Jazz Gallery, una de les principals sales de jazz de Nova York. L’actuació va tenir una part "terapèutica", apunta el pianista, de 40 anys, que s’afegeix a la conversa des de la mateixa ciutat que Therrien té prohibit tornar en un lustre.
Moment clau de la carrera
La vetllada va resultar molt diferent a Dialogue del que s’acaba de publicar el segon volum. En comptes d’una mostra de l’espontaneïtat i frescor amb què aborden els estàndards de jazz i improvisacions lliures que recullen els dos discos, Therrien i Marquès van aprofitar l’esdeveniment per relatar l’ocorregut i transformar en música el mal tràngol d’unes hores que "han canviat la meva vida". La canadenca afirma que es trobava "en un moment clau" de la seva carrera. Només en tres mesos, la deportació li ha suposat pèrdues per valor de 20.000 dòlars en ingressos previstos per compromisos professionals. En cas de no haver sigut per la seva expulsió del país, hauria acudit a la recent gala dels premis Grammy com a integrant de l’orquestra del nominat Arturo O’Farrill.
La llarga experiència com a artista i activista d’Albert Marquès va fer possible que el concert funcionés en la distància. Fa anys que el pianista treballa amb Keith LaMar, poeta i apassionat del jazz, que es troba al corredor de la mort des de fa tres dècades i intervé per telèfon en els concerts de Freedom First amb què denuncia la seva condemna. Marquès va posar en marxa també Amplify Voices, una sèrie de concerts i gravacions que tenen l’objectiu de donar veu als que pateixen la violència d’Estat i la censura, tant als Estats Units com també a Espanya, en què ha col·laborat amb el raper empresonat Pablo Hasél. A Rachel Therrien, l’experiència del català en aquest tipus d’accions d’art activista li va permetre explicar una deportació que els agents de duanes van justificar per una suposada violació de les condicions del seu visat.
"Vaig ajudar una amiga embarassada que venia articles de Nadal", relata Therrien. Una aparent infracció administrativa –percebre recompensa per un treball que no empara el seu visat– va ser sancionada amb l’expulsió immediata.
