Els Gaudí fan 18 anys fent que el cine català se senti "protagonista"

Els tres directors que ha tingut l’Acadèmia –Joel Joan, Isona Passola i Judith Colell– rememoren el recorregut d’una institució que ha donat visibilitat a la filmografia catalana i no ha parat de créixer.

Els Gaudí fan 18 anys fent que el cine català se senti "protagonista"
3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Els Premis Gaudí arriben a la majoria d’edat aquest any amb ganes de continuar creixent i amb nova seu ja anunciada a la Torre Avenir. L’actor i director Joel Joan va tenir la idea. Va presidir l’Acadèmia els primers cinc anys, després va assumir el càrrec la productora Isona Passola (2013-2021). Des d’aleshores està al capdavant la directora de cine Judith Colell.

EL PERIÓDICO ha parlat amb ells per valorar l’evolució de l’Acadèmia en un any en què els Gaudí han aconseguit rècord de candidatures amb 85 produccions: 40 llargmetratges de ficció –14 en versió original en català i 26 rodades en altres llengües–, 16 documentals, 4 films d’animació, 15 curtmetratges i 10 produccions europees preseleccionades. Un 53% s’han rodat en versió original catalana, una dada que representa un increment davant el 47% de l’any 2024 i del 40% el 2023. "Els Gaudí arriben amb bona salut als 18 anys, però si compares el pressupost dels Gaudí amb el dels Goya, el nostre és ridícul", diu Judith Colell, actual presidenta de l’Acadèmia.

Els premis Gaudí van veure la llum el 19 de gener del 2009 amb la primera gala en un plató de TV3, llavors dirigida per Mònica Terribas. "Quan el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya em va demanar que em presentés al càrrec, vaig posar com a condició crear una acadèmia de cine com la que tenen tots els països normals on la gent de la professió atorga els seus premis anualment", recorda l’actor i director, que afegeix: "El cine català era el 50% de la indústria espanyola però no ens sentíem protagonistes. Crear l’Acadèmia del Cinema Català significava prendre’ns seriosament a nosaltres mateixos i tenir la nostra pròpia gala".

L’estatueta

Van crear una associació, uns estatuts i uns premis. "Els vam donar el nom de Gaudí, que curiosament no figurava en cap premi, i li vam donar forma de les xemeneies de la Pedrera". El va dissenyar Montse Ribé, que havia guanyat un Oscar pel maquillatge d’El laberinto del fauno. L’actor i director tenia clar que l’estatueta havia de ser similar a l’Oscar: "S’havia de poder aixecar bé amb una mà, ser esvelta i brillar". Van començar amb 45 acadèmics, avui en són 650. Però no tothom va celebrar la iniciativa. "Un sector deia: ja tenim una Acadèmia, l’espanyola, i no en fa falta una altra".

El Joan admet que la complicitat de Mònica Terribas i de TV3, que des dels inicis ha retransmès la gala, va ser clau. Llavors el clima era un altre a Catalunya, recorda. "La gent s’hi va apuntar perquè els Gaudí són un moment de celebració de les nostres pel·lícules, que quedaven molt diluïdes fora. ¿Qui no vol promoció? Per això l’Acadèmia ha sigut una història d’èxit. Si volguéssim eliminar-los ara, no podríem".

Isona Passola, productora acostumada a gestionar els egos dels actors i dels directors, va capitanejar l’Acadèmia entre 2013 i 2021. "El nostre objectiu va ser prestigiar-la. En lloc de fer gales gamberres i endogàmiques, vam fer gales molt ben fetes. Durant molt temps van ser les més ben valorades per l’Acadèmia de Cine Europeu", assenyala.

Passola es va esforçar durant la seva etapa a "reivindicar ajudes per poder fer un cine que no fos barat i experimental". Va ser gràcies al conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras que es va poder aconseguir "un pressupost digne per a quatre o cinc pel·lícules el 2009". Aquell any van escollir films de diferents gèneres, com ara infantil (Herois), cine èpic (Bruc, Pa negre) i ciència. ficció (Eva).

Notícies relacionades

Ella i el seu equip van lluitar per mirar d’augmentar la presència del cine català i en català a les sales. "Volíem que, almenys, fos paritari. No tenim un 50% d’oferta en català en exhibició però sí en producció", destaca. L’Acadèmia va aconseguir reconeixement europeu i va entrar a formar part de l’Acadèmia Europea de Cine malgrat ser l’única institució sense un Estat al darrere com la resta. "Wim Wenders ens va recolzar molt perquè era un defensor de la diversitat cultural a Europa".

Amb Colell al capdavant, l’Acadèmia ha crescut en projectes i pressupost, que han passat de 750.000 euros anuals a 1,5 milions. Els Gaudí han augmentat també en patrocini. "Hem posat en marxa algunes propostes com la Residència de guions. D’allà ha sortit un primer film, Estrany riu, de Jaume Claret Muxart, que va estar al festival de Venècia i té set nominacions als Gaudí.