L’advocat de Sixena visita el MNAC per revisar les pintures

L’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, va accedir ahir a la sala del MNAC en la qual es conserven els frescos romànics del monestir d’Osca per "revisar" les pintures. Segons fonts del museu barceloní, a Español l’acompanyaven dos tècnics d’un laboratori de conservació italià així com l’expert en restauració Alfonso Monforte i la professora de la Universitat de València María Gómez. Aquesta última, especialista en obres cremades, defensa que les pintures en realitat no es van cremar i que el seu enfosquiment es deu a "una mala restauració".

L’equip aragonès, que tornarà aquest matí, va treballar amb "plena normalitat" i sota la supervisió d’un tècnic del MNAC i, segons matisen des del museu, es va limitar a estudiar les pintures amb un equip d’infrarojos. En cap cas, van remarcar fonts del MNAC, se’ls va franquejar l’accés a les reserves del museu ni se’ls va permetre interrogar els tècnics de l’equipament, com pretenia Español i va autoritzar la jutge.

En una interlocutòria del 9 d’octubre passat, la magistrada va donar el vistiplau al consistori per interrogar els tècnics del museu i entrar als magatzems a la recerca de més pintures. El MNAC, per la seva banda, escuda la seva negativa en el recurs, encara sense resposta judicial, presentat el 20 d’octubre i en el qual considera "insòlita i extravagant" la possibilitat de permetre que una de les parts interrogui in situ els tècnics del museu. "No hi ha cap precepte en la llei d’enjudiciament civil que permeti al jutjat autoritzar una de les parts intervinents en el procés per, per si sola, fora de la seu del tribunal i sense presència judicial, interrogar uns tècnics", defensa el museu.

La carnisseria de Gudiol

A mitjans de mes, va transcendir la pretensió del consistori aragonès de sol·licitar a un laboratori nord-americà un escàner complet de les pintures murals per "verificar l’estat de l’adhesió entre la capa de calç original que unia les pintures amb les parets del monestir i el suport de tela que actualment les sustenta".

En un escrit remès a la jutge, el MNAC es va oposar a aquest nou estudi i va afegir que, si bé l’Ajuntament de Sixena té permís per "procedir a avaluar in situ les pintures", en cap cas la jutge li va donar permís per fer-ho "amb els seus propis tècnics i el seu propi laboratori de pintura mural".

Notícies relacionades

Un gegant del luxe immobiliari arriba a BCN des de Beverly Hills

Apoteòsica tornada

A l’anàlisi tècnica, Español va sumar també la possibilitat d’interrogar els tècnics del museu i buscar en les reserves més pintures suposadament procedents de Sixena: segons la seva opinió, els metres quadrats existents a les sales 16 i 17 del MNAC no coincideixen amb els metres quadrats arrencats del monestir el 1936 i traslladats a Barcelona per Josep Gudiol després que un incendi assolés el monestir. En declaracions a Efe abans d’entrar al museu, Español va insistir en la viabilitat del trasllat i va assegurar que els "microdanys" que podrien patir les pintures no seran "res" davant la "carnisseria" de Gudiol.

A més de qüestionar una vegada més el treball de l’historiador i la seva tasca al capdavant del comissariat de la Generalitat per al salvament del patrimoni, el lletrat va assegurar que posseeix informació en la qual Joaquim Folch i Torres, director general dels Museus d’Art de Barcelona durant la Guerra Civil, "acusa Gudiol d’haver arrencat les pintures murals de Sixena amb l’única finalitat de vendre-les als seus contactes a Amèrica, no per salvar-les desinteressadament".