Deure i humanitat

La petició havia de ser atesa, com així ha sigut, sens dubte. No només perquè així ho estableix el Reglament Sanitari Internacional, sinó perquè és una qüestió de responsabilitat internacional i de deure humanitari. Negar assistència en aquestes circumstàncies suposaria trair el principi bàsic de solidaritat. El desembarcament permetrà fer una avaluació epidemiològica adequada, reduirà riscos a bord i garantirà l’atenció mèdica als que ho necessitin.

Espanya disposa d’un sistema sanitari preparat per afrontar situacions d’aquest tipus. Hi ha protocols específics, unitats d’aïllament d’alt nivell i equips acostumats a gestionar emergències epidemiològiques. Així ho remarquen especialistes com la presidenta de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, que recorda que es fan simulacres periòdics i que la xarxa hospitalària pot assumir aquest tipus de contingències.

L’atenció als passatgers no serà fruit de la improvisació, i és segur que es produirà amb el màxim rigor mèdic i la serenitat necessària. L’operatiu dissenyat contempla l’avaluació, aïllament i repatriació dels passatgers als seus respectius països, garantint les condicions de seguretat i evitant el contacte amb la població local. En aquest sentit, cal destacar que els experts insisteixen que és "impossible" que aquest brot derivi en una pandèmia.

Quan el vaixell atraqui a Granadilla de Abona (Tenerife), els 14 espanyols seran examinats i traslladats dilluns a l’Hospital Gómez Ulla de Madrid i es mantindran en quarantena. Els estrangers seran repatriats. De fet, tres persones amb símptomes de malaltia ja han sigut portades als Països Baixos, tot i que dues van haver de fer escala a les Canàries després que el Marroc es negués a atendre una avaria del seu avió. En un context globalitzat, resulta imprescindible la coordinació d’organismes i les solucions compartides. Per això, resulta preocupant que aquest episodi hagi derivat en una confrontació política que introdueix soroll on hi hauria d’haver tranquil·litat i transparència. Amb el record de la pandèmia n’hi hauria d’haver prou per evitar alarmismes infundats i discursos que distorsionen la realitat. També per reclamar diàleg entre administracions. No és raonable que decisions d’aquesta envergadura es percebin com a imposicions, que les decisions no s’informin i comparteixin en temps real amb les administracions amb competències, en aquest cas les canàries, ni que es respongui amb rebutjos extemporanis. La informació, el consens i la coordinació institucional són imprescindibles per transmetre confiança.

L’arribada de l’MV Hondius no és una amenaça, sinó una prova de responsabilitat. Exigeix rigor científic, cooperació política i humanitat. Atendre els que ho necessiten, amb garanties i serenitat, és l’única resposta possible. Una resposta a l’altura de la nostra sanitat pública.