El DocsBarcelona 2026 convida a viure l’emoció de «les històries humanes que hi ha darrere dels grans titulars»

«Hi ha dos grans eixos en la programació d’aquest any –assenyala Maria Colomer, codirectora artística del festival–. Un consisteix a buscar les històries humanes que s’amaguen darrere dels titulars sobre els grans conflictes geopolítics que veiem diàriament i explicar-les des de l’empatia». Aquest és el cas d’‘A fox under a pink moon’. «Avui escoltem i llegim moltes coses sobre l’Iran, però la majoria tenen a veure amb el preu del petroli o el que ha dit Donald Trump, i aquesta història se centra en el dia a dia de la gent que viu al país». Al costat d’aquesta col·lecció de pel·lícules que posen el focus en l’emoció, continua Colomer, el segon eix aposta per «històries més analítiques que utilitzen la ciència i la tecnologia per qüestionar fets oficials». I posa com a exemple ‘Atlas de la desaparición’, de Manuel Correa, que utilitza noves tecnologies forenses per rastrejar les restes dels desapareguts que van ser sepultats al Valle de los Caídos.

Són només dos títols d’una programació internacional que creix fins a les 57 pel·lícules (nou més que l’any passat), de les quals 19 són de producció catalana. Les sessions es reparteixen aquesta vegada entre vuit espais; el CCCB i els cines Renoir Floridablanca continuen sent les seus principals del festival, que té projeccions i activitats programades també a la Filmoteca, el Phenomena, l’Espai Texas, la Casa Montjuïc i, novetat d’aquesta edició, el Zumzeig i els cines Aribau. «Aquest any som a més sales perquè ens interessa descentralitzar una mica i arribar a més barris», apunta Colomer.

John Wilson i el formigó

La incorporació dels cines Aribau és especialment destacable. A l’emblemàtica sala 5, la de més aforament de Barcelona, es presentaran la nova sèrie produïda per Carles Porta, ‘Abandonats’, i el primer llargmetratge del documentalista nord-americà John Wilson, creador de la sèrie d’HBO ‘How to with John Wilson’. El seu títol és ‘The history of concrete’ i té com a fil conductor la història del formigó que es fa servir en la construcció a Nova York. «Com en anteriors treballs de Wilson, tot comença amb una pregunta que el va portant a molts altres llocs i a conèixer diferents personatges, cada un amb la seva història. I tot jugant amb l’absurd i l’humor. En aquest sentit, és com un capítol llarg de la sèrie ‘How to…’», comenta la directora artística de la mostra. John Wilson acudirà a Barcelona i participarà en un col·loqui després de la projecció. «Serà un dels plats forts d’aquest any i les entrades han volat».

Notícies relacionades

Studio Ghibli o la poesia en l'animació, per Quim Casas

Studio Ghibli, la factoria japonesa que va convertir l'anime en cinema d'autor i refugi moral, Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2026

L’altre gran protagonista del festival serà el nord-irlandès Mark Cousins, autor de la celebrada sèrie ‘La historia del cine: Una odisea’, a qui el DocsBarcelona retrà homenatge amb l’entrega del premi Docs d’Honor i la projecció d’algunes de les seves obres, inclòs el primer capítol de la seva nova sèrie, ‘The story of documentary film’, que condensa en 16 hores la història del cine documental i ofereix una nova perspectiva sobre el gènere. «Volem homenatjar Cousins perquè ens agrada molt la seva feina i perquè la tasca que fa de pensar el món contemporani a través del cine encaixa a la perfecció amb la filosofia del festival», afirma Colomer.

L’any passat, el DocsBarcelona va programar la pel·lícula de David Borenstein i Pavel Talankin ‘Mr. Nobody against Putin’, molts mesos abans que l’Acadèmia de Hollywood li donés l’Oscar al millor llargmetratge documental (una cosa semblant va passar el 2022 amb ‘Navalny’, que va inaugurar el festival). ¿Hi ha algun títol en la programació d’aquest any que apunti a l’estatueta? «Diria que ‘A fox under a pink moon’ té bastants números –respon la responsable de la selecció–. Parla d’un tema d’actualitat amb una mirada humana i amb un llenguatge cinematogràfic innovador, divertit i fresc. I també destacaria ‘Amazomania’, una pel·lícula que recupera l’expedició que el 1996 van fer un oficial brasiler i un periodista suec a la recerca d’una tribu amazònica mai contactada i 30 anys després reexamina aquells fets i revela les repercussions que va tenir la trobada per a la tribu. És una pel·lícula que va guanyar el premi de la crítica al CPH:DOX de Copenhaguen, s’ha venut molt bé i crec que serà molt present en la temporada de premis».