Premi Princesa d'Astúries
Studio Ghibli o la poesia en l'animació, per Quim Casas
Els visionaris Isao Takahata i Hayao Miyazaki van revolucionar l'anime amb el seu estil i les seves temàtiques
La repercusión internacional del estudio llegó cuando ‘El viaje de Chihiro’ ganó el Oso de Oro en el festival de Berlín de 2002 y a continuación obtuvo el Oscar a la mejor película de animación. /
Tot i que l'estudi d'animació Studio Ghibli, creat per Isao Takahata i Hayao Miyazaki el 1985, feia molts anys que innovava en el camp de l'anime, el moment més important en la seva trajectòria, per repercussió internacional, va arribar quan "El viatge de Chihiro" va guanyar l'Os d'Or al festival de Berlín del 2002 i a continuació va obtenir l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació. El traç meticulós en el dibuix i l'animació de l'estudi, el seu ús del color, el tipus de personatges, la qualitat dels moviments, els particulars universos desenvolupats a partir de les visions de la infància i els elements de relat fantàstic van quedar refermats amb l'èxit d'aquesta obra mestra. No només va ser un èxit de taquilla (va costar 19 milions d'euros i ha recaptat arreu del món una mica més de 306 milions), sinó que va demostrar que en el terreny de l'animació ja no eren només les productores estatunidenques (Disney, Pixar, DreamWorks) les que marcaven la línia.
Takahata, mort el 2018 als 82 anys, i Miyazaki —actualment té 85 anys i va anunciar a mitges la seva retirada després de la realització el 2023 d'"El noi i la garsa"—, han estat autèntics visionaris. El seu principal mèrit, a més de portar l'animació a territoris fins aleshores no explorats, és haver connectat amb platees d'allò més diverses amb històries que tenen cobertura fantasiosa però estan ancorades a la realitat més profunda: pors atàviques, traumes familiars, somnis adolescents, la raó i la tecnologia enfrontades al somni i l'aventura.
Notícies relacionadesCadascuna de les seves pel·lícules ha suposat un pas més en l'evolució de l'animació japonesa. Podem destacar de Miyazaki "El viatge de Chihiro", "El meu veí Totoro", "Porco Rosso", "La princesa Mononoke" i "El castell ambulant". Afegim-hi els poètics films realitzats per Takahata, sovint minimitzats pels assoliments i èxits del seu soci: "Els meus veïns els Yamada", la bellíssima "El conte de la princesa Kaguya" i, especialment, "La tomba de les cuques de llum", realitzada el 1988 i ambientada en la Segona Guerra Mundial.
Takahata i Miyazaki no només deixen un enorme llegat, refermat ara pel premi Princesa d'Astúries d'Humanitats —l'obra dels estudis Ghibli és molt humanista—, sinó que el seu estil té una sòlida continuació en l'obra de Goro Miyazaki, fill de Hayao i director d'"Earwig i la bruixa", sense oblidar l'exquisida contribució a les produccions de l'estudi del compositor musical Joe Hisaishi, tan adequat per a l'animació de Miyazaki com per als films en imatge real de Yoji Yamada i Takeshi Kitano.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Nova actualització ¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes
- Benestar animal Aconsegueixen alliberar 1.500 gossos que havien de ser utilitzats per a experiments mèdics
- Successos Cauen dos clans familiars a Sabadell que tenien quatre plantacions de marihuana
- Brot víric El cas d'hantavirus al Berguedà: l'únic precedent recent de la malaltia a Catalunya
- Barça Caroline Graham Hansen es lesiona i no tornarà fins a la final de la Champions