Qui té por de la IA ferotge

Com a frontissa a la concessió del Premi Formentor i les converses que l’acompanyen i que aquest any se celebren a Aranjuez, la fundació organitzadora sol convocar anualment diversos sectors de l’ecosistema editorial i, aquesta vegada, dijous i ahir, es va convocar a un puntal dels seus puntals, els editors, no solament els espanyols, sinó també de països com Itàlia, Alemanya, França, Portugal o el Regne Unit o Finlàndia.

Van ser una trentena de veus cridades a avaluar un futur que per regla general tothom (o gairebé tothom) veu incert. Especialment, perquè la intel·ligència artificial, el gran tòtem del segle XXI, ha irromput amb força per canviar el model de funcionament de les nostres vides tan ràpidament i de manera tan subreptícia que a gairebé tothom ha agafat amb el pas canviat i sentiments contradictoris.

Por –la majoria– que la preservació del valor humà en la cultura no es dilueixi, que les grans companyies tecnològiques que controlen la IA i els seus models de subscripció no dilueixin els ingressos dels editors i autors, per dificultar que aquests últims visquin de la seva feina, com va apuntar l’agent María Lynch, o que professions menys visibilitzades i més fràgils (traductors, correctors, maquetadores i il·lustradors) puguin veure la seva feina precaritzada o reemplaçada, com va assenyalar l’editor de Penguin Random House Miguel Aguilar. I això sense dir que editors com el mateix Aguilar o Juan Cerezo, de Tusquets, admeten haver detectat l’ús de la IA en alguns autors que pretenien publicar en els seus respectius segells, sense aconseguir-ho finalment.

Alguns d’integrats

Davant seu, veus menys apocalíptiques –en el sentit que hi va donar al seu dia Umberto Eco– com Joaquín Palau, que en el seu segell Arpa no s’ocupa de la ficció literària i sí de l’assaig i treu ferro del temor considerant que la IA només és una eina per optimitzar el treball editorial, mentre que l’autora Estrella de Diego va argumentar que la IA és senzillament una manifestació més de tecnologies que han estat presents en les nostres vides els últims anys com el Photoshop o Siri, i crida a posar el focus en la creixent falta d’atenció de joves i no tan joves a l’hora d’enfrontar-se a una lectura profunda, cada vegada més dificultosa.

L’editor italià Gianluca Foglia, director editorial de Feltrinelli, propietària d’Anagrama, va cridar a protegir un pacte delicat i fonamental. "La grandesa de la ficció literària del segle XX es va basar en una forta aliança entre editors i autors, en què els primers protegien els segons i la IA amenaça aquesta aliança", va alertar.

Notícies relacionades

El rei del ramen s’instal·la a Barcelona i obre Ippudo

Neix la Fundació Rosalía a l’Hospitalet

Davant aquesta situació, el periodista i autor Sergio Vila-Sanjuán va alertar del perill d’encarregar a la IA una correcció editorial abans que el llibre sigui publicat perquè "si algun traductor o editor col·loca en la IA un llibre i aquest llibre té elements nous, en el mateix moment en què entren en la intel·ligència artificial deixen de ser-ho i passen a ser patrimoni universal". La IA és molt voraç a l’hora d’alimentar-se amb textos pels quals no paga drets d’autor, com va constatar Javier Gutiérrez, director general de la VEGAP, entitat de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual, que va destacar els funcionaments disruptius per part d’empreses molt conscients del marc legal, el de la Convenció de Berna, però que decideixen saltar-se’l i més s’estimen "demanar perdó que demanar permís". I va cridar a convocar un gran conveni universal del dret d’autor en l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual que busqui generar compensacions econòmiques per aquesta sostracció indiscriminada que tècnicament encara és possible quantificar.

Silvia Sesé, directora editorial d’Anagrama va destacar que, tot i la tecnologia puixant, el llibre encara té un poder per provocar un debat social, com va ser el cas en la decisió editorial de no publicar El odio de Luisgé Martín.