Josep Masalles: "Sempre tinc un pla a, b i c per si la meteorologia obliga a moure’s"

Tota la vida ha perseguit eclipsis. ¿Quin va ser el primer?

Va ser l’eclipsi parcial que hi va haver a Barcelona el juny de 1973. Jo era molt jove i no havia presenciat mai res semblant. Recordo l’impacte de veure com el sol s’amagava a poc a poc rere la lluna. Ni tan sols era un eclipsi total però em va impressionar molt. Aquest va ser el primer cop que vaig pensar que un eclipsi és, probablement, un dels fenòmens més espectaculars que es poden observar al nostre planeta.

Rere un eclipsi no solament hi ha astronomia, també molta bellesa.

Justa. N’hi ha que creuen que un eclipsi consisteix només en el fenomen astronòmic de l’ocultació del disc solar. Però no. En un eclipsi es poden apreciar coses terriblement boniques com les protuberàncies i la corona solar, l’anomenat anell de diamant o les perles de Bailey, que són uns petits esclats de llum que es filtren entre les muntanyes de la Lluna. En els instants en què el cel s’enfosqueix fins i tot es poden veure planetes o estels que estaven ocults. Tot això crea una atmosfera única i una bellesa sense parió.

¿Ha canviat la manera de preparar i viure els eclipsis des que va començar fins ara?

L’emoció és exactament la mateixa que el primer dia. No he perdut ni l’interès ni la il·lusió. El que sí que ha canviat és l’experiència i el coneixement tècnic. Avui disposo de més mitjans com ara càmeres digitals, més bones tècniques de fotografia i més recursos tècnics per gaudir de l’espectacle i documentar-lo.

¿Com planifica una expedició per veure un eclipsi?

La planificació és fonamental. Primer, des d’un punt de vista astronòmic, estudio la trajectòria de la franja de totalitat i busco una posició adient, preferiblement a prop de la línia central, on la durada és més gran. Segon, em fixo en la meteorologia. No es pot saber amb exactitud el temps que farà amb tanta antelació, però sí que es poden consultar estadístiques climatològiques per avaluar el percentatge de nuvolositat a cada zona. I tercer, treballo molt en la logística i en qüestions com l’accessibilitat, infraestructures, allotjament i pressupost.

Després de veure tants eclipsis, ¿en té cap de favorit?

Tots tenen una cosa especial. Cada eclipsi té la seva personalitat i màgia. I això té a veure amb qüestions com la durada, les condicions de llum, la meteorologia i el context cultural. Al final recordes el conjunt de l’experiència. A Líbia (2006) i l’Iran (1999) em va impressionar molt com la població viu aquests fenòmens. Igual que a Myanmar (2010), Mongòlia (1997) o entre comunitats indígenes d’Amèrica del Nord (1991). Del de Panamà (1998), en canvi, en recordo que espectacular que va ser veure un eclipsi híbrid anular i que increïbles que es veien les perles de Bailey.

¿Algun l’ha decebut?

Decebut, no. Però de vegades les condicions juguen en contra teu i no pots disfrutar-lo com esperaves. A Mongòlia (1997) em va nevar. A la Xina (2009) em va ploure. A l’Antàrtida (2021) tampoc vaig tenir sort amb el temps. No vaig poder veure l’eclipsi amb els meus propis ulls però sí que recordo amb estima que vaig viure com es va enfosquir el cel, com va canviar l’ambient i la màgia que es va crear a l’aire.

El 12 d’agost Espanya viurà el seu primer eclipsi a més d’un segle. ¿Ja està preparat?

El preparem tant personalment com a l’agrupació astronòmica de Barcelona, de la qual soc president. Tenim organitzades diverses activitats i punts d’observació. Quan l’eclipsi és pròxim, la preparació pot semblar menys urgent que quan has de viatjar a Austràlia, per exemple. Però tot i així és important planificar. Jo sempre tinc un pla a, b i c, per si la meteorologia obliga a desplaçar-se.

Notícies relacionades

La Generalitat farà un atles divulgatiu per implicar la població en l’eclipsi

Un exsoldat marroquí inicia una vaga de fam al no aconseguir asil

¿Quins consells li donaria als qui el veuran per primera vegada?

Primer, arribar el dia anterior i marxar el posterior. El mateix dia hi pot haver col·lapses de trànsit. Segon, tenir en compte la meteorologia. A Espanya la franja de totalitat travessarà des de Galícia, Astúries i Castella fins a Castelló, Tarragona i Mallorca. Astronòmicament pot ser millor un punt, però meteorològicament un altre pot donar més garanties. Tercer, la seguretat. En les fases parcials cal usar ulleres homologades per a observació solar o filtres adequats. No serveixen radiografies, ulleres de sol normals ni pel·lícules velades. Però el consell més important és gaudir del moment. Si és el teu primer cop, recomano no obsessionar-se a fotografiar-lo. Millor mans a les butxaques i viure l’experiència.