Nil Llop, patinador de velocitat: "De petit jugava a futbol, però fugia per anar a patinar"

Al Prat no hi ha tradició de gel. ¿Com comença la seva història amb el patinatge?

Vaig començar sobre rodes. Llavors, em van oferir entrar en un projecte de la Federació d’Esports de Gel per captar esportistes de cara a presentar candidatures al possible escenari de Barcelona el 2030. A partir d’allà vam anar avançant com vam poder. El projecte va ser molt familiar i l’hem creat nosaltres des de la base, amb prova i error.

¿Començar a patinar va ser una decisió personal o li venia de casa?

Em ve de família. La meva mare ha patinat sobre rodes durant tota la vida. Jo jugava a futbol de petit, però m’escapava a patinar amb les meves germanes i al final vaig acabar passant-me al patinatge.

¿En quin moment va veure que podia ser de debò?

Va ser una cosa gradual, va passar de ser una extraescolar bàsicament que practicava com a hobby a començar a formar part de l’escola del club CPV el Prat, on la meva mare era entrenadora, i després a federar-me... Amb els anys els meus pares i els meus entrenadors van veure que hi havia progressió. No hi va haver un clic concret.

En la seva disciplina, entrenar en gel a Espanya és un problema estructural. ¿Com el van resoldre?

Aquí no tenim infraestructura. Ni al Prat ni a Espanya, així que durant la temporada entrenem sobre rodes i, quan acaba, hem d’anar-nos-en fora. Aquest any, abans de les Copes del Món, vam estar tres mesos al Canadà per poder entrenar en gel, i després anem movent-nos segons el calendari a diferents països.

Seran els seus primers Jocs

Em vaig quedar fora a Pequín per haver tocat un con. Va ser duríssim, però el millor i el pitjor és que no m’ha tornat a passar. Tota la vida preparant-me i un con em va deixar fora. Va ser devastador, però vaig intentar no quedar-me allà i pensar en el següent. He treballat molt aquest cicle perquè no torni a passar, i he aconseguit la plaça.

Arriba amb progressió, però també amb prudència. ¿Quin objectiu es planteja?

He anat in crescendo en els últims anys. Continuo millorant, però sent sincer encara soc lluny. Crec fermament que si ells tenen un dia molt dolent i jo un de molt bo, aconseguir un top 10 seria un somni.

Notícies relacionades

Malinin, el ‘déu del quàdruple’ que es va fer mortal

Font proposa un pacte per protegir el Barça

¿Té referents?

Em fixo en els que van per davant sense que ells se n’adonin. No tinc un únic referent. N’observo molts i miro d’aprendre de cada un. Encara estem lluny dels països forts.