Dan Brown i la consciència després de la mort

¿Un resum sense espòilers? La consciència com a arma i instrument de dominació global. "Si m’haguessin preguntat fa anys què passa després de la mort, hauria dit que res. Cable tallat, ordinador apagat. Ara, en canvi, estic convençut que la consciència humana sobreviu a la mort del cos", titula el nord-americà poc després d’asseure’s.

Fenomen editorial

Dan Brown en estat pur (¡però si fins i tot apareix per allà el Codex Gigas, la temible Biblia del Diablo!) després dels gairebé vuit anys de sequera i guaret que han passat des que va publicar Origen, ambientat en terres espanyoles. Així que música d’orgue (el mateix que, diuen, va tocar Mozart quan va passar per aquí), clau de la ciutat de mans de l’alcalde i focus a punt per crear un dels fenòmens editorials de la temporada, amb traduccions a 56 idiomes, 500.000 exemplars publicats a Espanya i Llatinoamèrica (la xifra global, ai, sí que és l’últim secret) i un nou escenari. Va passar amb París (El Código da Vinci), Roma (Ángeles i Demonios) i Florència (Inferno) i es produirà, segur, quan Netflix estreni la sèrie de vuit capítols basada en L’últim secret. "Praga és perfecta, hi ha carrerons empedrats, catedrals, esglésies, criptes, centenars de torres. És una ciutat plena de secrets", assegura.

De moment, el desembarcament de Langdon ja s’ha traduït en un fenomen gairebé sense precedents: cues de 200 metres i tota la nit al ras per aconseguir un dels 100 exemplars firmats del llibre posats a la venda a l’Ajuntament de Praga el 9 de setembre i rutes literàries que, abans que llibre es posés a volar, ja prometien seguir els passos de Langdon per la ciutat "mentre s’enfronta a forces misterioses, agències d’intel·ligència i a una conspiració internacional". "Quan vaig donar amb el tema vaig saber que havia d’ambientar la novel·la aquí –reconeix–. És una ciutat de mags, alquimistes i cabalística, i tot això ho pots sentir passejant a la nit".

Praga, capital mística d’Europa i refugi d’astròlegs, és un decorat d’excepció per a una història construïda a partir de les friccions entre la ciència materialista i les teories noètiques d’estudi de la consciència, una lleugera variació a la tradicional disputa entre raó científica i fe religiosa que caldeja les novel·les del nord-americà. "Ciència i religió són dos llenguatges diferents intentant explicar la mateixa història. Poden coexistir perquè al final intenten contestar preguntes que se’ns escapen. El problema està en llegir les escriptures de forma literal ja que, segons això, l’evolució no hauria sigut possible", reflexiona Brown, conegut per la seva habilitat per irritar elits religioses i organitzacions ultracatòliques amb els seus agitats thrillers.

A El darrer secret són dues maneres d’acostar-se a la ciència les que han donat forma a la qual, assegura Brown, és la seva creació més ambiciosa i complexa. Un trencaclosques en forma d’intriga que reflexiona sobre la naturalesa i el futur de la consciència humana entre sprints pel llòbrec pont de Carlo i accidentades incursions al Bastió del Crucifix, fortí medieval convertit en laboratori neurològic. De fons, crispant un Langdon embarcat en una relació amorosa, la desaparició de la seva parella, la científica noètica Katherine Solomon; un Gólem de comportament erràtic; i el robatori d’un manuscrit en el qual Solomon sembla haver resolt els secrets de la consciència externa i la vida després de la mort. "Escriure aquest llibre ha sigut molt difícil, el tema és excepcionalment difícil. És com construir un thriller amb fum".

Pèrdua de la mare

Notícies relacionades

"Quan es perd la noció de límit, tot està perdut"

Sebastián Yatra, entre confessions i flamarades al Palau Sant Jordi

Va ser precisament la pèrdua de la seva mare que va portar Brown a les portes de El darrer secret. "Just quan vaig començar a treballar en el llibre, fa vuit anys, la meva mare va morir de leucèmia, així que inevitablement em vaig preguntar què passava després de la mort". Està "convençut que la consciència humana sobreviu a la mort del cos" perquè fa anys que estudia el poder de la ment, tema que ja va abordar en El símbolo perdido i que aquí és el centre del relat. "He passat molt temps al món de la noètica, de la consciència, i com més sé més sorprès em quedo. La manera que els humans connectem canviarà també físicament. És un moment de transició que entendrem d’aquí a uns deu anys", profetitza.

Cita Brown casos de gent que ha despertat d’un cop d’un accident parlant xinès amb fluïdesa o tocant el violí en manera virtuosa, alguna cosa que, assegura, la ciència materialista no ha sigut capaç d’explicar. Potser allà hi ha una altra novel·la, una que assegura que no trigarà vuit anys més a arribar. El seu agent, fa broma, no ho permetria. Optimista malgrat tot –"és important recordar que la majoria de coses que passen al món són positives, els horrors són estadísticament una minoria", assegura–, Brown no sap on ambientarà la seva pròxima novel·la i no vol saber si alguna agència de seguretat com les que apareixen a El último secreto l’ha clissat. Del que està segur és que el seu únic talent és la perseverança. "El següent repte és la pàgina en blanc", afirma.