Una alfombra de color vermell indignació per Trump

Parafrasejant Napoleó, vint-i-cinc segles contemplaven els que van desfilar per l’alfombra vermella de la quarantena edició de la gala dels Premis Goya, celebrada ahir a la nit a Barcelona. No debades Clitemnestra va estendre una alfombra vermella per rebre el victoriós Agamèmnon, rei de Micenes, després de la guerra de Troia. Almenys això explica Èsquil en la tragèdia Agamèmnon. S’atribueix a Sid Grauman, propietari de l’Egyptian Theatre de Los Angeles, la introducció de l’alfombra vermella destinada des de fa 2.500 anys als triomfadors en l’àmbit cinematogràfic, en l’estrena de Robin de los bosques (1922). Èsquil també explica a Agamèmnon que Clitemnestra mata el seu marit després d’haver-li posat l’alfombra vermella, el que ens podria portar a paral·lelismes amb les trampes i crueltats de l’èxit. Seria molt esgarriacries.

Diversos centenars de persones feien cua per accedir al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) a les quatre de la tarda d’ahir. Eren els guanyadors del sorteig per poder assistir a l’alfombra vermella exterior de la cerimònia dels Goya 2026. Un grup d’estudiants d’interpretació era als primers llocs de la fila. "Hem vingut perquè som fanàtiques del cine espanyol –van dir–. Tant de bo fem algun contacte, però és molt difícil". "Que vingués Penélope Cruz seria increïble", van sospirar. Res de res. Una d’elles havia arribat a les nou. Quan es va obrir l’accés es va entendre per què: van aconseguir els millors llocs rere les tanques. I a esperar que comencés a passar alguna cosa, cosa que no va passar de debò fins passades les set.

També eren a la cua els amics Sandra Iniesta, Javier Pardo i Ariadna Montero. Els dos primers formen part de la companyia teatral 42 Segons i la tercera, de la Companyia 23. Les seves preferències per al Goya a la millor pel·lícula es dividien entre Los domingos i Sorda. Per al trio, les millors interpretacions masculines eren les de Julio Peña (El cautivo) i Álvaro Cervantes (Sorda), de fet nominats en les categories d’actor revelació i actor de repartiment. Hi havia unanimitat quant a la millor interpretació femenina: Patricia López Arnaiz, aquesta sí candidata a millor actriu protagonista per Los domingos.

Dos operaris van retirar el plàstic protector de la moqueta vermella uns quants minuts abans que es permetés l’entrada, en grups, als guanyadors del sorteig. Excitació i carreres. Barcelona no acollia els Goya des de l’any 2000, i era com si els fans haguessin acumulat ganes de glamur.

Mitch, el més content

La majoria dels participants en el photocall lluïen una xapa amb el lema Free Palestine. "Espero que la gala sigui molt política", va dir la directora Carla Simón. "Avui ha començat una guerra el mateix que volia el Premi Nobel de la Pau", va contextualitzar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va acudir acompanyat de la seva parella, Lluís, cosa poc freqüent. Collboni va celebrar la gala com un "reconeixement a la concentració de talent i la potència del cine català".

Potser la persona més contenta a l’alfombra vermella va ser Mitch, de 22 anys, nominat a actor revelació per Romería. "És igual el que passi –va assenyalar–. Avui és un dia per brindar, brindar i brindar. Fins i tot han vingut col·legues de Madrid". Si bé Albert Serra, nominat a la millor direcció i a la millor pel·lícula documental per Tardes de soledad, rivalitzava amb Mitch. "A aquests actes sempre vinc a gaudir. Per alguna cosa són una celebració, ¿no?", va manifestar. Dos antitaurins van exhibir pancartes al pas del de Banyoles per l’alfombra vermella exterior. "Ni me n’he adonat. Hi ha gent que no entén que jo no faig toros, ni els legislo, jo faig pel·lícules", va dir.

Notícies relacionades

Sánchez Piñol reescriu el procés com ‘Moby Dick’

Langrée treu el suc de l’OBC

"No guanyar gairebé seria un alleujament –va admetre Ángela Cervantes, nominada a millor actriu protagonista per La fúria–. Haver de sortir a parlar em fa pànic". De nou, la situació internacional: "Amb el que està passant, és impossible fer una gala massa polititzada". L’aplausòmetre va arribar al registre màxim amb Susan Sarandon, Goya Internacional.

Amb l’arribada del president del Govern, Pedro Sánchez (que va denunciar "l’atropellament a la legalitat internacional a l’Iran"), acompanyat pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va acabar una alfombra color vermell indignació contra Trump.