Langrée treu el suc de l’OBC

La temporada de l’OBC va continuar aquest cap de setmana amb més repertori francès, tot i que sense Ludovic Morlot al podi, sinó amb la visita d’un extraordinari Louis Langrée, director de la parisenca Opéra-Comique que va regalar un revelador concert amb obres de Berlioz i de Ravel.

Amb dos segles de vida, la Simfonia fantàstica, op. 14 (1830, Épisode de la vie d’un Artiste, segons la va titular l’autor) és una de les obres més populars d’Hector Berlioz. Langrée, sense partitura, va proposar una versió teatral, plena de contrastos, sense plànyer sonoritat, molt fidel al programa del compositor en cada partie, cadascuna explicant una història plenament convincent d’aquest gran poema opiaci. El mestre va aconseguir una entrega generosa dels músics i, en particular, dels solistes, que van continuar motivats, com en Scène aux champs, amb meravelloses entregues del corn anglès, oboè, fagot, flauta, tubes... O amb les cordes dividides i gran precisió en Songe d’une nuit du sabbat, tot i que faltessin contrabaixos.

Abans, també de Berlioz, es va oferir com a aperitiu l’obertura de la seva òpera inacabada Les francs-juges, op. 3 (1826), una peça que l’OBC incorporava al seu repertori. Aquesta introducció lírica, un dels pocs fragments de l’òpera que ha perdurat ja que Berlioz no la va destruir pel fet d’estar descontent amb el resultat, és un mostrari d’un tot ambiciós i de caires èpics, però amb una intenció narrativa que es queda en l’exposició d’idees d’una harmonització naïf, tot i que ben acolorides i mirant al bel canto rossinià. Sorprèn que només quatre anys després hagués pogut compondre una obra mestra com la seva Simfonia fantàstica, que mostra una maduresa inusual.

Tancant la primera part es va escoltar, de Ravel, el cèlebre Concerto pour la main gauche, escrit en un únic moviment fa gairebé un segle i que en aquesta vetllada va defensar una colossal Anna Vinnitskaia, que dijous havia ofert a la sala de cambra de l’Auditori un recital en solitari. La intèrpret russa va demostrar un domini total d’aquesta peça mítica escrita per al pianista austríac Paul Wittgenstein, mutilat en la Primera Guerra Mundial, i estrenada el 1932. Aquesta lluita constant entre solista i orquestra es va mostrar molt igualada fins i tot en intensitat, amb la pianista aportant virtuosisme i sensibilitat, amb els solistes de l’OBC mostrant un gran nivell i amb un Louis Langrée coronat com a esplèndid concertador, sense pietat amb els decibels en la seva recerca del ric dramatisme d’aquesta obra tan espectacular com difícil. Vinnitskaia es va lluir amb una digitació d’experta, de gran força i potència, va ser ovacionada i va regalar un dels Valsos nobles et sentimentals, també de Ravel.

Notícies relacionades

Una alfombra de color vermell indignació per Trump

Sánchez Piñol reescriu el procés com ‘Moby Dick’

‘La fantàstica de Berlioz’

Auditori / Louis Langrée / OBC