Literatura

Sánchez Piñol reescriu el procés com ‘Moby Dick’

L’escriptor publica ‘Després del naufragi’, faula política disfressada de novel·la d’aventures que comença just on acaba el clàssic de Herman Melville

«Em posaran verd, però la literatura no és per als covards», defensa l’autor

Sánchez Piñol reescriu el procés com ‘Moby Dick’
3
Es llegeix en minuts
David Morán
David Morán

Periodista

Especialista en literatura, art i cultura pop.

ver +

"Moby Dick és el mal, un mal polític. Perquè el mal existeix i ens ataca", titula quasi sense voler Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) mentre invoca l’esperit vuitcentista de Herman Melville i, arpó en mà, emergeix de les restes de l’atrotinat balener Pequod per entregar la continuació de Moby Dick. Com sona, sí. "És una gosadia i un insult però, si hi ha versions, ¿per què no hi pot haver continuacions?", relativitza l’autor de Victus davant un grup de periodistes reunit, on sinó, en el Museu Marítim de Barcelona. Per allà caminarà, segur, l’espectre obsessiu i venjatiu del capità Ahab.

L’atreviment és doble ja que, a banda d’enfrontar-se amb un dels grans clàssics de la literatura universal, Sánchez Piñol també aprofita Després del naufragi per tornar a Ismael al mar en clau fabulosa política i metàfora de les últimes dues dècades de la política catalana, els anys àlgids i agitats del procés. "Molta gent no sap o no recorda que Els viatges de Gulliver és, bàsicament, una faula política; una crítica a la societat burgesa que obligaven a llegir els anarquistes", il·lustra.

En el seu cas, assegura, la idea de reprendre Moby Dick just on la va deixar Melville, amb el Pequod envestit amb fúria per la balena blanca i Ismael com a únic supervivent de la tripulació, va néixer com a resposta a la primera presidència de Donald Trump. "La vaig començar a escriure en clau nord-americana: els demòcrates i els republicans barallant-se pel control del vaixell mentre el monstre ve per darrere", explica. L’extrapolació, és clar, es feia tota sola. "És una pugna pel poder entre diferents actors que són reconeixibles però que, alhora, són bastant universals", destaca.

El cercle de ‘Victus’

Des d’Univers, l’editorial amb què Sánchez Piñol acaba d’estrenar-se després d’una llarga i fructífera relació amb La Campana, s’assegura que Després del naufragi és la novel·la que "tanca el cercle de Victus", una lectura política que el mateix autor alimenta assegurant que, en certa manera, el procés comença amb Victus i acaba ara amb Ismael rescatat per una nova embarcació, el Lònia. "Moby Dick tracta sobre un boig que porta una tripulació assenyada a una missió impossible. Aquí passa al revés: el relat d’Ismael, que no vol saber res de la balena, serveix per exaltar la tripulació i aconseguir un objectiu que és difícil d’assolir", resumeix. Al capdavant de la tropa hi ha un parell de capitans que bé podrien ser Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. "Els personatges són així, tenia la sensació de ser un transcriptor. No em feia falta inventar massa", afegeix l’autor amb naturalitat.

El resultat, diu, és una novel·la que "no podia no haver escrit". "Volia que fos explícita, no volia que fos covard. Hi ha una postura política molt clara. La gent ho pot interpretar com vulgui, però en tot relat hi ha una opinió darrere. Òbviament, em posaran verd, però la literatura no és per als covards. El més fàcil és no fer", reflexiona. "Un autor ha de ser una mala persona. Els personatges d’un lector que escriu són els que es paren al semàfor", afegeix.

Notícies relacionades

Amb il·lustracions de Franc Aleu i una presentació que vol recordar a les novel·les d’aventures de Salgari i Stevenson Després del naufragi és, segons Sánchez Piñol, la seva novel·la "més fantasiosa i la menys imaginativa". "El guió me’l donaven els esdeveniments que anaven passant", assegura. Preguntat per qui o què representa la balena en aquesta seqüela sui generis, el barceloní es refereix a aquest "mal polític" que encapçala la informació i recorda que Moby Dick "és un monstre amb què no hi ha diàlegs". "És un monstre que t’ataca, i fa pudor, però també que fa fabular amb la glòria una tripulació de bacallaners. La seva monstruositat els fa somiar", sospesa.

Amb tot, defensa el novel·lista que el rerefons polític no invalida la lectura literària i confia que Després del naufragi serveixi com a presa de contacte amb un clàssic "fascinant però estrany".