Una catifa vermella protagonitzada pel blanc i el minimalisme

La catifa vermella dels premis Goya 2026 no només va celebrar quatre dècades de cine espanyol; també va confirmar una direcció estètica clara: menys estridència, més intenció... i molt i molt glamur. A Barcelona, la moda va parlar en clau de serenitat i el color va tenir un protagonista indiscutible: el blanc –o, més concretament, el blanc empolsinat conegut com a cloud dancer, el to de l’any segons Pantone– es va convertir en el fil conductor de la nit.

Moltes convidades van apostar per aquesta gamma lluminosa i contemporània. Belén Rueda, amb un disseny blanc de Valenzuela Atelier, va encarnar aquesta elegància polida que no necessita artificis. Antonia San Juan, fidel al segell d’Alicia Rueda Atelier, va reforçar l’aposta amb un altre blanc rotund i clàssic. S’hi van afegir Hiba Abouk, Laura Ponte i Nieves Álvarez, que van triar versions sofisticades del blanc –entre l’ivori i el nacrat–, la qual cosa confirma que el minimalisme ben executat pot ser l’opció més poderosa sobre una catifa vermella (i la que més destaca). També Jedet, amb disseny de Joaquín Serra, i Vanesa Romero, amb una creació de Rubén Hernández Costura carregada de cristalls, es van deixar veure en tons clars per consolidar el cloud dancer com a tendència transversal.

Notícies relacionades

Una alfombra de color vermell indignació per Trump

Sánchez Piñol reescriu el procés com ‘Moby Dick’

En una edició marcada per la forta presència de dissenyadors espanyols, la neutralitat cromàtica va servir per posar en valor el patronatge i l’ofici. Firmes com Teresa Helbig, Isabel Sanchis, Sybilla, Redondo Brand, Marta Martí, Menchen Tomas, Zé García, Baro Lucas i Mansolutely van vestir moltes protagonistes, cosa que reforça la idea d’una indústria cohesionada i madura.

La catifa també va celebrar contrastos potents. L’homenatjada Susan Sarandon va abraçar la sofisticació amb un outfit firmat per Armani i demostrava així que l’elegància clàssica pot conviure amb la narrativa cromàtica de l’esdeveniment sense perdre presència pròpia. En canvi, Alba Flores va oferir un contrapunt amb un estilisme que es va allunyar del blanc cap a un negre intens i estructurat, firmat per Dominnico x Vinted.