Comèdia popular

La marxosa àvia que encarna Elena Irureta va tocar el baix en un grup de rock anomenat Diskolos i van fer de telonera de Bruce Springsteen, que li va regalar una guitarra i ara intenta que el paio que se la va quedar l’hi torni. Condueix una furgoneta tunejada, roba un vestit de Versace per poder entrar en un restaurant de luxe i és l’ídol de la seva neta petita, que viu amb una mare atribolada per qualsevol cosa interpretada per Toni Acosta. Així arrenca Abuela tremenda pel que fa a personatges i situacions. L’àvia és animada i la mare està atrapada en la rutina diària. En la primera seqüència arriba tard a la festa escolar de la filla, una situació clàssica. I la neta es nega a anar a Port Aventura o Disney amb la mare si no les hi acompanya l’àvia en qüestió. El títol del film ho diu tot.

La pel·lícula, realitzada per Ana Vázquez, segueix les pautes del corrent de comèdia popular que ha establert Santiago Segura amb un èxit assegurat. Abuela tremenda es regeix per patrons semblants. Acosta ja protagonitza la franquícia de Padre no hay más que uno i representa, més que Irureta, un tipus de comèdia sense cap fissura. Comèdies blanques, se’n deia abans. La reconciliació familiar i els team buildings són l’excusa per a una successió de situacions previsibles en un context tòpic.

Notícies relacionades

L’any de Rosalía (de nou)

Tensió i desvergonyiment

‘Abuela tremenda’

Directora: Ana Vázquez (Estrena: 01/01/26)