Malestar a la gandula

‘La coleccionista’ (Éric Rohmer, 1967).

Un dels protagonistes masculins del tercer conte moral de Rohmer col·lecciona obres d’art. Un altre es dedica a la compravenda d’aquestes mateixes obres. I la protagonista col·lecciona amants. La interpreta Haydée Politoff, que anys després seria la dona vampiritzada per Paul Naschy en El gran amor del conde Drácula. Tot transcorre en una casa de camp amb piscina a prop del Mediterrani, durant els dies en què el comerciant d’art ha decidit passar l’estiu lluny de la nòvia. A la casa hi troba un pintor conceptual i la misteriosa Haydée, a més d’alguns amants passatgers de la noia. Els jocs d’atracció, seducció i refús estan servits. (No disponible en estríming).

‘El nedador’ (Frank Perry, 1968).

Tot i que el relat de John Cheever en què es basa el film és més contundent, l’adaptació cinematogràfica de Frank Perry en reprodueix bé l’estranya i metafòrica atmosfera: un madur executiu publicitari d’èxit, encarnat per Burt Lancaster, decideix un dia tornar a casa abillat amb un simple vestit de bany i travessant les cases amb piscina de tota la gent adinerada del comtat. Entra a les luxoses mansions, pren uns còctels amb els propietaris, neda a la piscina i en surt disposat a conquerir la casa següent fins a arribar a la seva. El film va ser acabat per Sydney Pollack a causa de les desavinences entre Perry i Lancaster. (Disponible a Movistar Plus+ i Filmin.)

‘La piscina’ (Jacques Deray, 1969).

Imagineu-vos Alain Delon, Romy Schneider, Jane Birkin i Maurice Ronet passant les vacances en una vila amb piscina a prop de Saint-Tropez. El primer i el segon formen una parella d’allò més cool. Llavors eren dos dels intèrprets més atractius del cine francès. Schneider convida Ronet, un antic amant que, per si no hi havia prou tensió amb la seva presència, arriba amb la seva filla d’una mica més de 20 anys, encarnada per una Birkin que aquell mateix any escandalitzaria el món que es volia escandalitzar cantant amb Gainsbourg Je t’aime... moi non plus. El guió porta la signatura de Jean-Claude Carrière, que els va escriure entre els films surrealistes que feia amb Luis Buñuel. (Disponible a Filmin.)

‘Swimming pool (La piscina)’ (François Ozon, 2003).

Aquesta piscina és a la casa que un editor britànic té al sud de França. Decideix deixar-la durant unes setmanes a la seva escriptora més cotitzada, l’autora de novel·les de misteri, que interpreta Charlotte Rampling. Espera que la tranquil·litat del lloc i els reflexos agradables del sol a l’aigua de la piscina li facin recuperar la inspiració, però res més lluny de la realitat quan apareix la filla adolescent de l’editor (Ludivine Sagnier), personatge completament de l’estil dels jocs maquiavèl·lics que s’estableixen als films d’Ozon. (No disponible en estríming.)

Notícies relacionades

El paper dels diners en l’amor i el matrimoni

‘Alien: Planeta Tierra’: una mitologia expandida cap a suggerents direccions

‘Encegats pel sol’ (Luca Guadagnino, 2015).

Nova versió de La piscina realitzada per un Luca Guadagnino que només dos anys després arrasaria amb Call me by your name i es posaria a dirigir videoclips de Sufjan Stevens. En essència és la mateixa història, però amb abundants retocs adaptats als nous temps. La parella està formada per Tilda Swinton i Matthias Schoenaerts, iguals de cool però més distants. Ella és una estrella que ha perdut la veu i ell, un alcohòlic. Pretenen recuperar-se en una vila a la vora del Mediterrani fins que arriba el representant i antic amant d’ella, Ralph Fiennes, que apareix amb la seva filla, Dakota Johnson, de qui ningú sabia l’existència fins aleshores. (Disponible a Movistar Plus+ i Filmin.