Cap a la depuració absoluta

Personal crític de cine a Cahiers du cinéma i guionista assidu d’autors diversos com Jacques Rivette, André Téchiné i Raúl Ruiz, Pascal Bonitzer també és un excel·lent director que ha firmat pel·lícules que, entre la radicalitat i una certa comercialitat, apel·len a un costumisme molt francès. No és estrany, doncs, que els cartells dels seus films, incloent-hi el d’El cuadro robado, siguin obra de l’elegant il·lustrador i autor de còmics Floc’h, un francès anglòfil amb un gust exquisit.

El mateix es pot dir d’aquesta pel·lícula, que és exquisida. Perfectament equilibrada entre el que vol i el que aconsegueix. Un relat dramàtic amb elements de comèdia i d’intriga que té com a variats protagonistes tots aquells que estan relacionats amb una tela del pintor expressionista Egon Schiele: el jove que l’ha tingut a casa sense saber-ne la procedència, un marxant d’art, el seu ajudant, la seva exdona, la intermediària i altres d’atrets pels diners que poden treure del descobriment pictòric.

Bonitzer filma amb naturalitat, dirigeix amb precisió –sobretot les actrius: Léa Drucker, Louise Chevillotte i Nora Hamzawi–, dialoga amb fluïdesa i aconsegueix l’harmonia sense pretendre més que un relat interessant que va de la intensitat a la distensió de manera exemplar.

Notícies relacionades

Viatge de malson a l’inframon

Homenatges de la música i el teatre

‘El cuadro robado’

Pascal Bonitze (Estrena: 24/7/2025)