La vellesa no és un forat negre

"Ens han pintat la vellesa de les dones com un forat negre que et desintegrarà completament: no hi ha futur, no hi ha il·lusió, la cara et cau a trossos... Jo volia que algú em convencés que no serà així", explica l’escriptora, embarcada ara en una reivindicació literària de les dones més allà de la barrera de segons quines edats. "És desolador el desequilibri que hi ha entre la realitat de dones que coneixes i que porten vides plenes, absolutament vitals, i unes ficcions en les quals cap d’aquestes vides és representada", es lamenta.

D’aquest buit neix, en bona part Una dona de la teva edat (Proa), novel·la reactiva i trencadora protagonitzada per una escenògrafa novaiorquesa que, amb els 60 anys a tocar, decideix canviar de vida i entregar-se a la seva vocació artística. Viatja a la Biennal de Venècia, es rebel·la contra les expectatives sobre ella i, entre acaloraments i espressos, entre Lleons d’Or esquius i idil·lis intergeneracionals amb els vaporettos de fons, agafa les regnes de la segona meitat de la vida. "Té a veure amb com m’agradaria que ens expliquessin que envellim les dones, i que ho fem d’una manera que segurament és un repte, perquè comencem amb la menopausa, que, com va dir algú, és una maleta que cal arrossegar però a la qual li podem posar rodes", il·lustra l’autora d’Aulagas.

En realitat, reconeix Ruiz Palà Una dona de la teva edat no ha sigut una novel·la planejada i llargament organitzada com Les nostres mares sinó que va sorgir gairebé com a resposta automàtica, una descàrrega elèctrica, davant una desoladora falta de referents.

"En realitat, estava fent la investigació per a un altre llibre quan, de sobte, un dia d’estiu, em vaig adonar que el que realment volia era escriure sobre aquesta protagonista de Hollywood que sempre havia trobat a faltar", explica. D’aquí ve, aclareix, que s’hagi decantat per una protagonista nord-americana i per uns escenaris més aviat cosmopolites. "El desafiament era fer un personatge una mica de pel·lícula, i al final l’educació sentimental és la que és", assenyala.

Sentit de l’humor

Va sorgir així Kate Gold, una dona "molt vital, que agafa el toro per les banyes i tira milles"; una artista "amb problemes, com tota la humanitat" i sentit de l’humor afilat amb el qual Ruiz Palá busca dinamitar tòpics i estigmes. El primer, remarca, el de la menopausa com a condemna i maledicció. "Des de la ciència a la ficció, la menopausa és una cosa que pràcticament no existeix. S’amaga perquè s’ha volgut relacionar amb la decrepitud, i ningú vol ser decrèpita ni estar assenyalada. Ens han ensenyat a fer veure que no passa res, però precisament per això hem de capgirar la situació", insisteix.

En l’horitzó, marcat el camí a seguir, els discursos d’actrius com Emma Vilarasau, Emma Thompson i Kate Winslet reclamant papers a la seva altura. També Locuras de verano pel·lícula en la qual Katharine Hepburn interpreta una dona soltera que viatja de vacances a Venècia i, pura casualitat, l’arribada a les llibreries de A cuatro patas celebrada road movie perimenopáusica de Miranda July que Ruiz Palà va escoltar a Audible –"llegit per ella", apunta– mentre corregia Una dona de la teva edat. "Per a mi va ser una sorpresa que abordés un tema així, però si ha agradat tant és que potser sí que hi ha una necessitat de llibres que parlin de la vida que ens espera, o de la que estem vivint ja", celebra.

Notícies relacionades

Espiral de violència i populisme

Rosalía, Kate Bush i el somni d’un pacte amb Déu

Per a la també periodista, gairebé tot es resumeix en desfer el camí i revertir aquell "mandat patriarcal" que determina que una dona gran ha perdut "capital sexual i reproductiu" i, per tant, ja no serveix per a res. "Això és una altra mentida, és clar, perquè la nostra sexualitat, a diferència de la de l’home, que necessita química després, no es desactiva: el clítoris és un òrgan que no envelleix. Així que se li ha donat la volta a una cosa que a més és científicament falsa", diu.

A la novel·la, Ruiz Palà també aprofita la localització i aquest constant anar i venir pels canals de Venècia per reflexionar sobre la turistificació galopant i el canvi climàtic aguditzat pels viatges sense fre. "Venècia és una ciutat on conflueixen molts dels nostres conflictes contemporanis; és una olla a pressió per posar a prova els nostres principis –assegura–. Aquí està el dilema d’aquest art compromès en el qual els artistes viatgen en jet privat", ironitza.