Espiral de violència i populisme

A Harry Hole, el torturat i quasi sempre alcoholitzat policia que ha portat Jo Nesbo (Oslo, 1960) als 60 milions de llibres venuts, li ha sortit competència. O com a mínim un imprevist parent americà fet de materials menys nobles, però modelat de forma bastant semblant. "Els dos en beuen massa i estan deprimits, però emocionalment no està tan devastat. És més còmic, més divertit", apunta l’escriptor noruec per presentar en societat Bob Oz, improbable casanova i simpàtic "tros d’escòria" que protagonitza Minnesota (Edicions Proa), novel·la independent amb la qual el supervendes noruec obre una nova via d’escapament al marge del seu detectiu preferit. "M’encanta el Harry, però algunes idees simplement el deixen fora", relativitza.

És el cas, és clar, de Minnesota, un thriller de formes aparentment canòniques amb el qual Nesbo s’acosta a l’espiral de violència, descontrol armamentístic i populisme en què viu immers Estats Units. Al fons del pou, un policia tocat i (quasi) enfonsat, un escriptor de true crime imantat per la luctuosa història criminal de la ciutat de Minneapolis i l’eco de les protestes per la mort de George Floyd. "Crec que de vegades tendim a oblidar com d’important és la violència en la cultura americana. Si ens hi fixem bé, la violència es concep com la solució a un problema, una idea impensable en altres països", assegura.

Amb Hole a la banqueta –tot i que per poc temps: el noruec ja treballa en la que serà la 14a entrega de la sèrie–, res millor que encomanar-se a Oz, detectiu de la policia de Minneapolis, suspès del servei, per endinsar-se en una tensa història d’ira i acarnissament a partir de la controvertida i complexa relació que la societat nord-americana té amb les armes de foc. "L’arma que fabriques, tard o d’hora es tornarà contra tu", escriu Nesbo en la novel·la.

"Òbviament tinc les meves opinions polítiques, però el meu objectiu és ser descriptiu, no normatiu. Intento equilibrar les opinions", comenta el noruec. Per això, aclareix, per Minnesota desfilen traficants locals, drogoaddictes convertits en testaferros, assassins armats amb rifles automàtics, assistents a una convenció de l’Associació Nacional del Rifle i dones que dormen amb una pistola sota el coixí "per evitar una catàstrofe". El possible matís, no obstant, no amaga la incomoditat de l’evidència. "És impossible no fixar-se en la quantitat d’accidents que hi ha per les armes de foc. Has d’esforçar-te molt per no criticar el que està passant als EUA amb les armes", assegura.

L’any escollit per ambientar la novel·la, un 2016 de terratrèmols polítics i adveniments populistes, tampoc convida precisament a mossegar-se la llengua. "Donald Trump es va fer famós pels diners que va heretar i per un programa de televisió, així que va ser quasi una broma que s’acabés convertint en president", recorda. Minnesota, de fet, es queda a les portes de les eleccions de novembre d’aquell any que van portar el magnat a la Casa Blanca. "Va ser un punt d’inflexió. Ara la pregunta és si hi haurà un tercer mandat que converteixi els EUA en una semidictadura. Jo no ho crec, però tampoc podem estar-ne segurs, perquè aquesta mateixa incertesa era impensable fa tan sols 10 anys", explica.

Noruecs pel món

Quan el riu està revolt, hi ha molts escriptors convençuts que la novel·la negra "ha ocupat la posició moral de la literatura religiosa a l’hora de parlar del bé i del mal". "Ens permet mirar cap a la psicologia social que forma part d’un context concret –assegura–. Als EUA, caminar pels carrers de Minneapolis és anar pels passadissos d’un hospital psiquiàtric: aquest estat es veu tan trist i precari com ho està també la salut mental".

Notícies relacionades

La vellesa no és un forat negre

Rosalía, Kate Bush i el somni d’un pacte amb Déu

Per estrany que sembli, Nesbo reconeix que escriure Minnesota ha sigut el més semblant a viatjar al passat per retrobar-se amb les arrels. Els seus avis, recorda, van viure a Nova York, però la seva connexió americana és més profunda. "Minnesota és l’estat amb més immigració escandinava i un dels que té més població noruega –explica–. Em va fascinar com la comunitat s’hi va instal·lar i com ha mantingut moltes tradicions que a Noruega s’han oblidat".

Criat en la mitologia americana, Nesbo va necessitar poc per sintonitzar amb tot allò. "Minnessota tenia una mica l’aspecte del Nebraska de Bruce Springsteen, així que es va coneixent la violència a través d’aquests llocs tan oberts i immensos", evoca. Sobre la comunitat noruega instal·lada a l’Oest Mitjà, un últim apunt: "Són part important de l’èxit de Trump. Crec que estan molt contents amb el president", ironitza.