Adeu al príncep fosc del metal britànic

El 5 de juliol passat, la banda de Birmingham Black Sabbath va protagonitzar a l’estadi Villa Park de la seva ciutat un emotiu concert de comiat; més que un recital típic, va ser un majestuós acte d’homenatge que va reunir la plana major del rock dur –d’Aerosmith a Metallica i de Guns N’ Roses a Slayer– per rendir vassallatge als titans primordials del metal britànic. En el centre de l’escena, establert en un tron negre coronat amb la figura d’un ratpenat, el príncep fosc Ozzy Osbourne, cantant original de Black Sabbath, lluitava contra les seves evidents limitacions físiques per rebre l’emocionat suport d’un públic devot.

"Després d’estar postrat durant sis anys, no teniu ni idea de com em fa sentir això", va dir Osbourne a la multitud, al·ludint als seus problemes de salut, que incloïen nombroses operacions de columna vertebral i una varietat de parkinson. Tres setmanes després d’aquell moment d’èxtasi, Ozzy Osbourne va morir ahir al matí als 76 anys, segons va anunciar la seva família.

Nascut a Aston, Birmingham, el 1948 en una humil família de treballadors fabrils, John Michael Osbourne va abandonar l’escola als 15 anys empès pels seus pobres rendiments (la dislèxia no l’ajudava) i per la revelació que va suposar la irrupció en la seva vida dels Beatles. "O acabaràs fent una cosa molt especial o acabaràs a la presó", va profetitzar el seu pare. Tenia raó. Abans de complir els 18, el xaval estava a la presó acusat de robatori. Poc després, li va arribar el moment de fer una cosa molt especial.

So revolucionari

Junt amb el guitarrista Tony Iommi, el baixista Geezer Butler i el bateria Bill Ward, Osbourne va formar Black Sabbath, un quartet que va prendre el seu nom d’una pel·lícula de terror de Mario Bava i que, alimentant-se de la duresa del seu entorn industrial i de la imatgeria ocultista i satànica, va revolucionar el rock britànic amb un so dur i fosc que va donar carta de naturalesa a tot un gènere, el heavy-metal, que va fer furor arreu del món, per més que a ells l’etiqueta se’ls quedés petita.

Molt pocs grups en la història del rock poden presentar una obra tan influent com els primers quatre elapés de Black Sabbath. A l’altura del setè, cap al 1977, el volàtil Osbourne, immers en una espiral d’alcohol i drogues que va enfonsar el seu primer matrimoni, va començar a amenaçar de tocar el dos del grup i el 1979 va acabar sent acomiadat i substituït per Ronnie James Dio. Sharon Arden, filla del tèrbol mànager Don Arden, el va persuadir per reprendre la seva carrera en solitari i Osbourne ho va fer amb dos àlbums molt estimables –Blizzard of Ozz i Diary of a madman–, l’acceptació dels quals semblava augurar una exitosa trajectòria, però la mort del guitarrista Randy Rhoads va fer sotsobrar tant el projecte com l’estat anímic del cantant.

Notícies relacionades

L’home de moda a Hollywood (als 50)

Una nit històrica i emotiva

A aquella època pertanyen alguns dels incidents més sonats protagonitzats per Osbourne, com quan va arrencar d’una mossegada el cap d’un ratpenat en un concert a Des Moines. El 1989, durant una descomunal borratxera, va mirar d’escanyar Sharon, amb la qual s’havia casat set anys abans, i va acabar de nou a la presó. La parella es va reconciliar i a principis dels 2000 va protagonitzar un popular reality show televisiu junt amb els seus fills Kelly i Jack.

L’última visita d’Ozzy Osbourne a Barcelona va tenir lloc el juliol del 2018, en el marc del Rock Fest. No estava en la seva millor forma, però va complir. Aquella va ser la seva tercera actuació a la ciutat, després d’haver trepitjat els escenaris del Palau dels Esports el 1989 i de Zeleste el 1992.