La poètica de la maternitat

"Vaig arribar al món del teatre per casualitat. Una amiga meva es va apuntar a estudiar arts escèniques. Jo no sabia ni que existia i vaig anar a acompanyar-la. Així va començar tot, per casualitat", explica Mario Banushi, la nova estrella del teatre grec, un jove de 26 anys amb arrels albaneses nascut en el si d’una família humil que va emigrar a Grècia. Banushi, que va tenir com a professor Christoph Papadopoulos, que recentment va ser al Mercat de les Flors, s’estrena dimarts en aquest mateix local amb Mami, la seva tercera creació de gran format de teatre sense paraules construït amb imatges belles i potents. "No segueixo unes regles determinades; no m’agrada distingir entre el que és bo i dolent. Això ho ha de decidir el públic. Les meves obres són molt obertes; d’alguna manera són com un somni. Pots entendre-ho o no, veure una cosa o una altra".

Mami, que significa mare en albanès, no parla de la seva mare biològica, sinó del concepte de mare, "de totes aquelles persones que han sigut una mare per a mi". La seva àvia, amb qui es va criar a Albània fins a 6 anys perquè la seva mare tenia dificultats per tenir cura d’ell i de les seves germanes grans a Grècia, apareix a l’obra. Però també hi ha referències a la seva madrastra, la dona que es va casar amb el seu pare després de divorciar-se, a qui va dedicar Goodbye, Lindita. Per a Banushi mami és un concepte ampli que inclou totes les persones que n’han tingut cura, independentment de si són homes o dones. "Una mare poden ser moltes coses; no volia ser gaire específic, sinó obrir aquest concepte", comenta.

Un llenguatge universal

Notícies relacionades

La Central obre la seva nova llibreria a Consell de Cent

Julieta Venegas i Rita Payés, festa, missatge i encanteri

"Treballar només amb imatges, sons i llums no és pas senzill. Però no estic avesat a treballar amb paraules. M’agrada el silenci. També dibuixar. Sempre he fet espectacles sense paraules: és un llenguatge universal, que arriba a tothom, sigui d’on sigui. Tothom l’entén". Com els dibuixos, un llenguatge universal del qual parteix per elaborar els guions dels seus espectacles. Els dos anteriors Goodbye, Lindita i Taverna Miresia, dedicat al seu pare, encara els manté en catàleg.

"El que m’agrada del teatre és que hi puc ser tot: grec, albanès... Puc ser el que vulgui. És la part bona de ser artista". No obstant, tant Grècia com Albània cobren una força increïble a les seves obres. "Totes les meves obres són molt íntimes, parlen de la meva vida personal perquè sento la necessitat de parlar de la meva família", comenta aquest creador. Aquesta és la seva tercera peça de gran format, una gran coproducció internacional que es va estrenar a Atenes i que acaba de veure’s al Festival d’Avinyó.