Julieta Venegas i Rita Payés, festa, missatge i encanteri

Julieta Venegas és mexicana i Rita Payés, catalana de Vilassar de Mar, però no grinyola ajuntar-les en un cartell: tenen en comú un afecte per l’arrel popular, i la segona no és aliena a l’influx de la cançó llatinoamericana. Així ho va entendre l’Alma Festival, que ahir va tancar amb aquest doble programa la tercera edició, al Poble Espanyol, i deixa enrere vint nits de concert que van congregar més de 70.000 persones, segons les xifres de l’organització.

Va obrir Rita Payés amb el seu aromàtic passeig centrat en l’àlbum que va llançar l’any passat, De camino al camino, portador de missatges d’aprenentatge i creixement. Ocasió de degustar un ventall de tonalitats que van ser del cabalós jazz-swing de Se transformará, amb la seva veu i el seu trombó sustentats pel contrabaix del docte Horacio Fumero, a la subtilesa somiadora de Alma en vilo, que va integrar un solo de trompeta del germà gran, Eudald Payés. Sí, en l’harmonia van haver de tenir alguna cosa a veure els llaços familiars, literals o no, amb la mare, Elisabeth Roma, i la parella, Pol Batlle, a les guitarres (trenant filigranes en el gairebé bolero Nunca vas a comprender), així com el refinat art percussor de Juan Rodríguez Berbín.

El plus de luxe el va posar el quartet de corda que va intervenir en la major part del recital i que es va quedar tot sol, embolcallant Payés com una teranyina de seda, a Tantas cosas. En l’extrem oposat, la microscòpica Nana per les mames i aquest diàleg profund amb el contrabaix a Niebla del riachuelo, en la línia de Roberto Goyeneche. Vents de tango i un aleteig màgic en Por qué será. I ella, dirigint sempre subtilment, integrada a les dinàmiques de grup.

Fons tradicional

La música de Julieta Venegas és molt més pop, si bé sempre aflora aquest fons tradicional, que ella en diu mexicanote i que li permet mesclar l’acordió amb el sintetitzador sense que allò s’ensorri. Al contrari: envien el seu do com a cancionista i l’esveltesa melòdica, a més d’aquesta lírica amb missatge, com en les cançons que van obrir el concert Dime la verdad (petició de sinceritat en les relacions) i Caminar sola (advertència als homes respecte a la inseguretat al carrer: "pont por un instante en mi lugar, mira a través de mis ojos"). Peces molt estimables, si bé la festa la va portar el simple so de l’acordió en Ese camino.

Acompanyada del seu trio, va desplegar cançons que podien fregar el synth-pop, com Esperaba (homenatge al paper de la música en l’adolescència i a Charly García) o Debajo de mi lengua. Va destacar el punch molt funky de Mismo amor, del seu últim àlbum Tu historia (2022), que va casar amb la invitació a la discoteca de Eres para mi.

Però Venegas va continuar recordant-nos que la seva música és molt oberta, consumant la conquesta del lloc a costa de les fites: Limón y sal, Andar conmigo, Me voy… I deixant anar, a Despechada mexicana, que el tequila és el millor amic del cor trencat.

Notícies relacionades

Comèdia popular

L’any de Rosalía (de nou)

Julieta Venegas + Rita Payés

Alma Festival (21/7/2025)